A finals dels anys 80, el dibuixant Martin Handford es va inventar un jove amb ulleres, que anava pel món amb texans, un jersei de ratlles blanques i vermelles i una gorra de llana. Handford l'amagava enmig de grans il·lustracions de doble pàgina, atapeïdes de gent i d'objectes, i els lectors s'entretenien buscant-lo.

L'èxit del noi amagat va ser tan bèstia que personatges molt més consolidats, com Astèrix o els Barrufets, l'imitaven en llibres que el replicaven. Una fórmula que va inspirar el dibuixant Toni Galmés a l'hora de crear l'Estel·la, una rèplica femenina de Wally que es passejava pels escenaris reals o ficticis vinculats amb el procés.

El resultat, com ja sabeu, es va plasmar a On és l'Estel·la?, un àlbum irònic, enginyós, ple de referents pop i destinat als lectors adults, publicat per Comanegra, el qual, en teoria, no podia ofendre gaire ningú.

És clar; després de desoris com els de Tamara Carrasco o el dels professors d'El Palau, algú (jo no) hauria pogut predir que el llibre acabaria als jutjats, com ha acabat succeint. L'editor haurà d'anar a declarar a Palma el 25 de setembre, un cop admesa pel jutge una denúncia feta pels sindicats policials de les Illes. Al·lucinant.

Aquest joiós episodi repressiu ens catapulta, de nou, als primers anys de la transició, quan ninotaires i editors desfilaven pels jutjats per haver exercit el dret a la llibertat d'expressió. Si fa uns anys tots vam ser El Jueves, avui tots som Toni Galmés. Tots som Comanegra.