Reconec que he donat diverses voltes al títol d'aquest article i que no tinc molt clar que el finalment escollit sigui el més encertat, ja que només apunta el problema jurídic plantejat en la sentència dictada per la Sala del Social de l'Audiència Nacional el 22 de juliol. Per tal que els lectors i lectores puguin comparar amb d'altres en què havia pensat, aquí els hi deixo: «Decisió empresarial encertada, estratègia jurídica i laboral errònia?», «¿Llegeix el personal, o les seves famílies i amistats, totes les revistes que edita la seva empresa?», «Modificació substancial de condicions de treball per no saber aplicar correctament la política empresarial de reducció de costos econòmics», «Una cosa és tenir accés a internet i una altra ben diferent, el cost que suposa la seva utilització».
Bé, deixem-nos d'elucubracions sobre el titular més encertat per transmetre l'aspecte clau de la resolució judicial i passem a la seva explicació, en el ben entès que la seva lectura em porta a la convicció que hi ha decisions empresarials que poden ser més o menys encertades, però encertades al cap i a la fi, que es posen en pràctica sense una negociació (no dic acord, encara que per descomptat seria molt més convenient) amb la representació del personal, amb el que això pot comportar, com va passar en aquest cas, de l'inici d'un conflicte en seu judicial per considerar la part laboral que s'estava en presència d'una modificació substancial de condicions de treball, i també amb una «posada en escena» amb molts serrells en la seva aplicació pràctica i que sens dubte porta a un desgrat per part del personal que qüestiona la raonabilitat d'aquella decisió en la mesura que és del parer que se li trasllada un cost econòmic que anteriorment no tenia. Tot allò que estic exposant es podria resumir en el pas de la lectura en paper a la que es porta a terme a internet, i més exactament si amb aquest pas fet per l'empresa el seu personal podrà seguir llegint tot el que abans podia llegir sense cost (que es dugués a terme aquesta lectura és una cosa ben diferent, però això no és motiu de la meva anàlisi) o bé no era així i, a més de tenir-hi accés, com realment va passar, per via internet a un nombre més limitat de publicacions, la lectura era amb cost econòmic al seu càrrec per l'ús de mitjans propis a través dels quals accedir a les xarxes (ordinador, tablet, telèfon...), i tot i que, lògicament, l'accés al portal electrònic a través del qual es podia accedir a les revistes fora sufragat per l'empresa. Després de llegir la sentència, el meu parer és que és més interessant la lectura dels fets provats que no la fonamentació jurídica amb la qual la Sala arribarà a la conclusió que la decisió empresarial no va ser conforme a dret per haver dut a terme una modificació substancial de condicions de treball sense seguir la via negocial establerta per l'art. 41 de la Llei de l'Estatut dels treballadors. Que s'entengui bé allò que dic: tal fonamentació respon a una posada en pràctica de la decisió empresarial que la Sala considera que no ha complert amb les regles de l'art. 41 de l'Estatut dels treballadors en tant que sí que ha existit tal modificació, tesi que va negar l'empresa en l'acte de judici, i està ben argumentada. Ara bé, la lectura de l'escrit dirigit per la representació del personal a la direcció de l'empresa una vegada que va tenir coneixement de la decisió empresarial, i en especial de la forma i manera com es va aplicar, és un bon exemple de com les relacions laborals poden passar del terreny negocial en el qual haurien de desenvolupar-se ordinàriament a una situació conflictiva en seu judicial per no haver-se dut a terme correctament (que s'hagi fet deliberadament o no per l'empresa tampoc és motiu d'aquest comentari) aquesta negociació i crear una sensació de frustració, al mateix temps que desconfiança, en la part laboral i en el personal en general; i tot això, torno a insistir, amb independència que la decisió empresarial de passar «del paper a internet» pugui ser més o menys encertada, cosa que també es posa implícitament de manifest en l'escrit de la representació del personal, en el qual es combinen els retrets socials i jurídics, fins i tot, al meu parer, amb més força els primers que els segons. Un cop arribats a la via judicial, la Sala ha de pronunciar-s'hi, i ho fa declarant nul·la la decisió empresarial i acollint en tots els seus termes la pretensió de la demanda, és a dir, el dret del personal a seguir disposant lliure i gratuïtament de totes les revistes «en paper» i de tots els suplements i regals que s'adjunten a les revistes quan l'empresa així ho considera oportú com a estratègia empresarial de mercat. Arguments? D'una banda, l'avantatge econòmic que suposa a cada subjecte treballador disposar de totes les revistes (cost per a l'empresa de 110 euros/any), ja que si hagués d'adquirir-les amb el mateix preu que el de venda al públic el cost seria de 1.075 euros anuals; d'una altra, l'alteració del gaudi de l'accés a totes les revistes en el trànsit del paper a la informàtica, ja que algunes no estan disponibles a la plataforma, perquè ara és el subjecte treballador el que assumeix el cost econòmic de connectar-se a la plataforma i, per tant, si desitja llegir totes les revistes o procedir a la lectura d'aquelles disponibles a la plataforma, suposarà un cost econòmic que amb anterioritat a la decisió empresarial no havia de suportar. Per això, la decisió és d'abast col·lectiu i afecta a tot el personal en l'aspecte econòmic, de manera que hauria hagut de tramitar via modificació substancial i, en no fer-ho, esdevé nul·la la decisió. Estem en presència d'una decisió que podria ser raonable en termes econòmics i mediambientals, i per descomptat em sembla que la Sala deixa oberta l'existència d'aquesta possibilitat, però per a la seva acceptació hagués estat necessari obrir un període de consultes amb la representació legal del personal, facilitant-li la necessària informació perquè el tràmit de consulta-negociació hauria pogut desenvolupar-se de forma útil i amb la possibilitat d'arribar a un acord. Inexistent la tramitació de l'art. 41 i omesa la informació a la qual estava obligada l'empresa per justificar la decisió adoptada, tornem a la casella de sortida, a l'espera que l'empresa compleixi la decisió judicial i, si s'escau iniciï un procediment de modificació per dur a terme el seu plantejament o bé opti per la via d'un acord que inclogui l'accés a totes les revistes a la plataforma, i també sobre la distribució del cost econòmic que el canvi suposa.
Concloc. Un cas amb moltes més arestes socials que jurídiques, i en el qual una decisió que pot estar basada en condicionants econòmics i mediambientals adequats es veu frenada en la seva aplicació per una estratègia empresarial no precisament encertada. Aquest és el meu punt de vista i, com sempre diem els juristes, el sotmet a millor parer.
