Radio Popular de Figueras es va estrenar el Nadal de 1962. Tot i el seu biaix ideològic, va tenir la sort de comptar amb un director atípic: Mossèn Manel Pont i Bosch, que va deixar els micros a gent jove, que parlava en català, i la va convertir en un referent comarcal.

En aquells dies, quan TVE ostentava el monopoli televisiu, la ràdio local tenia un pes importantíssim. Era una xarxa social sense imatges. Per això, als inicis de la transició, una riuada d'emissores, nascudes a Cadaqués, Castelló, Portbou, Roses, Vilafant o Vila-sacra, es va escampar per l'FM.

Figueres es va convertir en un pes pesant del dial. La Ser Empordà hi rivalitzava amb la COPE; ambdues van ser una escola de futurs professionals que van acabar a Girona, Barcelona o fora de Catalunya, treballant de presentadors, caps d'informatius, coordinadors o directors d'emissora.

Aquest rol, però, va fer figa als anys 90... Les fusions entre grups de comunicació, sumades a la irrellevància del factor local davant els resultats comptables que es pretenien, van deixar Figueres òrfena d'emissores.

Al segle XXI, internet pot obrir una via pels locutors locals. Ona Digital va fer alguna prova en línia fa un parell d'anys. Esperem que 17600 Ràdio, nascuda tot just fa tres dies, tingui més sort. La promouen en Carles Pujol i en Josep Serra, dos veterans del micro i les taules de mescles que fan la selecció de cançons i de continguts informatius... El seu gran repte? Demostrar que Spotify no ha matat l'estrella de la ràdio.