La celebració de la Diada d'enguany va emplenar els carrers d'un clam multitudinari per la unitat independentista. Si els ciutadans de l'Estat espanyol fóssim veritablement demòcrates, també hauríem omplert els carrers, clamant per exigir als polítics elegits la unitat necessària per formar un nou govern.
Unitat d'acció, unitat estratègica, en definitiva, la unitat necessària per a l'estabilitat de govern, però també de projectes, siguin de la mena que siguin, empresarials, socials, polítics i.... eclesiàstics (per què no?).
Poso la meva atenció, el meu modest clam, per la manca d'unitat dels bisbes catalans en un missatge conjunt en el marc de la Conferència Episcopal Tarraconense, en la celebració de la Diada. Dels deu bisbes que la conformen, només tres varen parlar de la situació política en les seves cartes dominicals coincidint amb la Festa Nacional de Catalunya.
No és prou important i candent la situació política actual per merèixer una reflexió pastoral conjunta de l'Església Catalana? Una reflexió serena, que faciliti camins per a la millora de la convivència?
Crec sincerament que és del tot necessari, fins i tot imprescindible!
Arguments doctrinals que indiquen els requisits que precisen la bona convivència i el be comú, en tenen abastament, tant en la doctrina social de l'Església, especialment en l'Encíclica Pau a la Terra del papa Joan XXIII, com en els documents del la mateixa Conferència Tarraconense Arrels Cristianes de Catalunya, «Al servei del nostre poble» i més recentment «Nota dels Bisbes de Catalunya sobre els esdeveniments polítics i socials que s'han produït en els darrers mesos a Catalunya» (16/02/2018) i «Nota dels Bisbes de Catalunya sobre el moment que està vivint el nostre país» (11/05/2017). Precisament aquesta nota arrenca amb una cita del papa Francesc molt avinent per aquestes reflexions: «Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat».
Al meu modest entendre, el que ens diu el Papa és que tota l'acció pastoral ha de ser fruit de la pròpia immersió en la societat que per vocació volem servir i en conseqüència les notes i orientacions pastorals, no han de ser fruit de la reflexió en solitari del bisbe o bisbes, sinó del poble de Déu, organitzat a través dels mateixos Consells. Malauradament, no crec que la praxis metodològica circuli per aquests vials. Em sap greu!
Em sap greu que no ens prenguem seriosament l'Encíclica Pacem in terris, és a dir «Pau a la Terra», tan vigent pel seu subtítol, «avui i aquí», i que no sigui instrument de reflexió i denúncia profètica: «La pau entre els pobles fonamentada sobre la veritat, la justícia, la llibertat i l'amor».
Els que ens sentim Poble de Déu, per boca dels nostres bisbes, no tenim res a dir de com es malmet la veritat per mentides constants que fan mal? De com s'utilitzen instruments d'Estat, de partit, per batre els contrincants? Com hi ha mitjans de comunicació que enverinen la convivència? Com s'ha mentit en processos judicials?
Estem satisfets de com funciona la justícia al nostre país?
La llibertat de les persones i també dels pobles a decidir el seu futur, no són valors fonamentals per una convivència en pau?
Amb motiu de la Diada, no valia la pena reiterar col·legiadament donada la gravetat de la situació de presó preventiva del «presos polítics» o «polítics presos» (tant se val) que de manera individual va denunciar el bisbe Novell en el seu missatge de la Diada i que anteriorment també s'havia manifestat el bisbe Pardo i conjuntament els bisbes en la nota de febrer 2018, però que ha estat per la judicatura dels esmentats presos, com si els bisbes haguessin «predicat en el desert». Per la dramàtica situació que viuen els presoners i els seus familiar, cal reiterar, les vegades que calgui, les mateixes paraules que el papa Francesc va fer a la Delegació de l'Associació Internacional de Dret Penal (23/10/2014): «La presó preventiva, quan de forma abusiva procura anticipar-se a la pena, prèvia a la condemna, o com a mesura que s'aplica davant la sospita mes o menys fundada d'un delicte comés, constitueix una altra forma contemporània de pena il·lícita oculta, encara que tingui un bornis de legalitat».
Després podem fer examen de consciència sobre la necessitat d'amor (caritat, fraternitat, solidaritat, etc.) que la convivència precisa. Tanmateix si l'amor el despullem de continguts de veritat, justícia i llibertat, mala contribució farem a la pau.
