L 'economista Paul Krugman publicava el dia 21 d'aquest mes un article al diari El País amb el cridaner títol de: «Trump declara la guerra a Califòrnia», en què explica que el president «intenta privar l'Estat californià de la seva capacitat de regular la contaminació generada pels seus 15 milions de cotxes, i, el que resulta més xocant, vol obligar l'Agència de Protecció Mediambiental a declarar que la població californiana de persones sense llar constitueix una amenaça contra el medi ambient». Les dures crítiques del governador de l'estat californià, Gavin Newson, a aquestes decisions es posen clarament de manifest en el seu compte de Twitter, com per exemple en un tuit del 20 de setembre, en què afirma que «en absència de lideratge, Califòrnia està fent un pas endavant i liderant el camí: complir amb les nostres metes climàtiques mentre expandim la nostra economia. Assolir superàvits rècord mentre que Trump té dèficits rècord. Continuarem amb aquest lideratge -no importa quantes amenaces rebem».

Si el president Trump no sembla tenir, per dir-ho de manera suau, massa afecte per les decisions que adopten les autoritats californianes en matèria de medi ambient, no crec, per descomptat, que ho vagi tampoc a tenir per la llei aprovada per les cambres legislatives de l'Estat i que ha estat ja signada pel governador, i segur, n'hi ha prou seguir amb atenció els mitjans de comunicació, les xarxes socials i les pàgines web corporatives, que també desagrada, i molt, a importants empreses de l'anomenada gig-economy, com ara Uber o Lyft, per posar dos exemples significatius.

En efecte, el dimecres 18 de setembre el governador de l'Estat de Califòrnia signava la Llei coneguda com AB5, la presentació com a projecte de llei es va realitzar amb la denominació de «Condició de treballador: empleats i contractistes independents», i que ara es denomina «Llei per esmenar la Secció 3351 i afegir la Secció 2750.3 al Codi Laboral, i per esmenar les seccions 606.5 i 621 del Codi de Segur d'Atur, relacionades amb l'ocupació, i fer una assignació per a això». En l'escrit dirigit a l'Assemblea estatal, el governador destaca la importància de la nova norma per garantir que la qualificació jurídica de la relació contractual sigui la correcta i que sota la formal aparença de treball autònom no s'amagui una relació assalariada, ja que tal situació fa que la persona treballadora no pugui disposar de drets com ara un salari mínim, remuneració durant dies de baixa o accés a cures de la salut. A més, el governador vincula la nova norma amb la necessitat de seguir avançant, en contraposició a decisions adoptades pel govern federal, per garantir el dret a la sindicació i la negociació col·lectiva.

Una anàlisi detallada de la norma, amb àmplia informació sobre el parer dels seus partidaris i dels detractors, es troba en l'article «Sweeping bill rewriting California employment law sent to Gov. Newsom», publicat l'11 de setembre al diari Los Angeles Times pels seus redactors Margot Roosevelt, Johana Bhuiyan i Taryn Lluna, en el qual s'explica que «el projecte de llei de 6.700 paraules és un dels més controvertits de l'any. Podria posar fi a la relació entre treballadors i patrons en empreses tan variades com gegants de la tecnologia, construcció, salut, transport per carretera, serveis de neteja, salons de manicura, entreteniment per a adults, pesca comercial i periòdics. El missatge de la legislació, va dir el seu autor, l'assembleista Lorena González (demòcrata de San Diego), és que «no permetrem en bona consciència que les empreses que s'aprofiten dels beneficis continuïn traspassant els costos del seu propi negoci als contribuents i treballadors». És el nostre treball buscar homes i dones treballadors, no a Wall Street i les seves ofertes d'ocupació». També podem conèixer que «Uber, Lyft i DoorDash la setmana passada van canalitzar $ 90 milions en un comitè per a una iniciativa de votació que crearia una categoria separada sota el codi laboral per als seus treballadors, llevat que la Legislatura compleixi amb les seves demandes en la seva pròxima sessió. I Uber va assenyalar dimecres que continuaria resistint els esforços per convertir els conductors en empleats».

L'objectiu de la nova llei és «codificar la decisió en el cas Dynamex i aclarir la seva aplicació», sentència que es va dictar el 30 d'abril de 2018 pel Tribunal Suprem de l'Estat californià. El punt de partida era la importància que té, tant per al dret federal com per al de l'Estat californià, la qüestió de si una persona treballadora ha de ser classificada com a empleada (= relació assalariada) o al contrari com un treballador independent (independent contractor) .

La sentència del TS utilitzarà el conegut com a criteri ABC, també utilitzat en altres ordres jurisdiccionals diferents dels laborals, per diferenciar un autònom d'un assalariat, considerant que estarem davant el primer, als (no) efectes de l'aplicació de la normativa estatal californiana sobre pagament de salaris, quan «(a) el treballador està lliure del control i direcció de l'arrendatari en relació amb l'execució de l'obra, tant en virtut del contracte per a l'execució d'aquest treball com de fet; (B) el treballador realitza treballs que no formen part de l'activitat normal del negoci de l'entitat contractant; (C) el treballador es dedica habitualment a una activitat comercial establerta de manera independent, ocupació o negoci de la mateixa naturalesa que el treball realitzat per l'entitat contractant».

Ara bé, i això és realment important es trasllada a l'entitat contractant amb el presumpte autònom la càrrega de provar que «el treballador és un contractista independent que no tenia la intenció de ser inclòs dins de la cobertura de l'ordre de pagament» (salaris per a assalariats), i es requereix a l'entitat contractant perquè justifiqui degudament que es donen els tres requisits més amunt assenyalats, de manera que si no aconsegueix provar que es donen els tres, com va passar en el cas enjudiciat, serà suficient per considerar l'existència d'una relació contractual assalariada a l'efecte de l'obligat compliment per part de l'empresa de la normativa salarial.

Per al TS, després d'un examen exhaustiu del cas, i el recordatori de la doctrina fixada en sentències anteriors, queda clar, de dret i de fet, que l'empresa Dynamex «obté als clients per als seus lliuraments, s'estableix la tarifa que se'ls cobrarà als clients, notifica als conductors on recollir i lliurar els paquets, efectua el seguiment dels paquets, i requereix que els conductors utilitzin el seu sistema de rastreig i manteniment de registres». En el litigi examinat estem en presència de conductors que, durant els períodes de temps considerats, van realitzar serveis de lliurament només per Dynamex. A més, no hi havia cap indicació en l'expedient que aquests conductors es dediquessin habitualment a un ofici, ocupació o negoci establert de manera independent del de l'empresa contractista. Tot això, ara, queda recollit en una norma, fet veritablement important.