La salut és una necessitat i una aspiració constant de tota persona, perquè sense salut, com es diu popularment, no som ningú. En aquest sentit, cal remarcar que la salut mental és un dels aspectes que més desapercebuts passen i del qual no es vol parlar gaire, per temor, vergonya o rebuig.
Sortosament, des de l'any 1992, se celebra, cada 10 d'octubre, l'anomenat Dia Mundial de la Salut Mental, sempre amb la pretensió de promoure el coneixement d'aquesta realitat social i de facilitar-ne el respecte a la dignitat de les persones que estan afectades per malalties mentals, i estimulant la seva inclusió en la vida de les diferents comunitats.
Els síndics, defensors i defensores i síndiques, com a garants de la defensa intrínseca dels drets humans tenim com a Bíblia de referència la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta declaració ha de ser el mur de contenció i la línia que no es pot traspassar si volem una societat digna i justa. Val la pena recordar el contingut de l'article 1 d'aquesta declaració universal: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. I en el preàmbul de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat s'afirma que discriminar qualsevol persona per raó de la seva discapacitat constitueix una vulneració de la dignitat i el valor inherent a tot ésser humà. Només es pot viure amb dignitat si es respecten els drets humans, que no entenen de discriminacions ni de barreres, ni d'estigmatitzacions.
Són moltes les persones que conviuen amb nosaltres i que, per raons diverses, unes vinculades a problemes familiars, d'altres a problemes laborals, sentimentals, temporalment o de manera crònica, pateixen malalties mentals. I sovint ni els més pròxims a elles es mostren comprensius i solidaris. L'aïllament i la solitud embolcallen la realitat d'aquestes persones, que són foragitades, habitualment, de la nostra convivència, estigmatitzant-los i marginant-los, no ja de la vida laboral, sinó dels vincles i relacions socials que ens fan persones integrals. No hem d'oblidar que les persones humanes som éssers socials, que ens formem i creixem amb els altres, des de la solidaritat i la compassió, expressions màximes d'una societat humana. La celebració del Dia Mundial de la Salut Mental és un incentiu més per donar visibilitat a aquesta realitat humana, i fer una crida a respectar la dignitat dels que pateixen malalties mentals, acollint-los, integrant-los i donant-los oportunitats per desenvolupar-se com a éssers socials que no s'han d'amagar ni han de viure marginats i ocultats. És una tasca de tots els que conformem la gran família humana, de cadascú de nosaltres, però també de les administracions publiques, que han de promoure la remoció dels obstacles que impedeixen una societat més justa i integradora.
