Més enllà d'inèrcies i rutines, la vida tendeix al caos i al descontrol perquè no sempre respon a una lògica narrativa. Un dels problemes d'afrontar les seves contraindicacions és que hi ha girs i esdeveniments més o menys predictibles, però també n'hi ha molts que no entren als teus plans. Simplement es manifesten i has d'adaptar allò que veies com a inamovible a una nova realitat que t'enfronta a les teves pròpies inflexibilitats. Són punts d'inflexió, conflictes inesperats, preocupacions que s'eleven per damunt de les altres i que et fan adonar de la fragilitat de càlculs i agendes. És això que anomenem prioritats: ho són d'origen, en molts casos, perquè predominen als teus pensaments i saps que davant qualsevol eventualitat escolliràs bolcar-t'hi sense miraments, però quan les tens al davant, quan es fan definitivament tangibles, veus fins a quin punt a vegades t'obceques per nimietats. És trist que hagis de trobar-te el problema gros de cara perquè aprenguis a relativitzar els altres, però també és cert que quan vius envoltats de placebos i virtualitats és molt difícil acceptar que les coses o les persones no són sobreentesos. És en aquests moments complexos, en aquests girs inesperats que t'emmirallen al que realment ets u vols ser, quan descobreixes el teu veritable lloc en el món. Està molt bé preparar-se per al pitjor i tenir clar com actuaries davant d'un problema, però és quan se't presenta, quan et mira els ulls, que aprens a destriar la persona que creus ser de la que realment ets. Veus, amb una claredat inèdita, quin és el valor real de les paraules, dels gestos, de la confiança aliena i la pròpia. El més curiós d'aquests successos que et fan replantejar la vida diària és el paper que hi juguen les pors. Per un costat, les veus més evidents que mai, i d'alguna manera sucumbeixes a la constatació que han palpitat dins teu des de fa més temps del que et pensaves. Però al mateix temps pots arribar a descobrir que et fan més fort, perquè d'alguna estranya manera s'erigeixen en les limitacions que t'has proposat dinamitar. No hi ha problemes amb solucions màgiques perquè no tots els problemes són iguals, ni tampoc ho són les persones que els pateixen. Però gràcies a l'empatia, a les persones que saben posar-se al teu lloc i viceversa, qualsevol mala època es torna una mica més sostenible. I sort en tenim, perquè sovint quan la vida es proposa trencar el guió, acostuma a fer-ho sense tenir cap pietat per les emocions dels personatges.