Confesso que la resposta ciutadana a la sentència del procés ha estat més forta i multitudinària de la que m'esperava. La immensa majoria dels independentistes ha demostrat una vegada més de forma pacífica la seva indignació davant d'una sentència que molts considerem desproporcionada i injusta. Per això és lamentable l'actuació d'alguns radicals que dimarts a la nit van llançar objectes contra els Mossos, ja que, fins ara, les actuacions no violentes són les que han aglutinat més gent i han generat un major consens. Per tant, tot i recordar que es tracta d'una minoria, no es pot fer cap concessió a aquest tipus d'actuacions.

La sensació és, ara mateix, que l'independentisme està indignat, però no hi ha un lideratge clar per canalitzar aquesta indignació. Empresonats -injustament- Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, les protestes al carrer estan cada vegada més fraccionades i dividides, amb un Tsunami Democràtic que sembla que s'està desinflant mentre el Govern encara no té clar si vol liderar una revolta o esperar assegut al seu despatx (o les dues coses alhora). De moment, instiga la ciutadania a protestar mentre els envia els Mossos quan la cosa se'n va de mare. Fins quan serà sostenible aquesta situació? A més d'una reacció ciutadana, cal una reacció institucional.