El president de la Generalitat, Quim Torra, envia sengles cartes al presidente en funcions del govern espanyol i al rei ídem demanant una reunió urgent després de les sentències als presos polítics catalans. Com a resposta, el presidente es reuneix amb tutti quanti excepte amb qui l'hi ha demanat. El poder de la Generalitat, fa temps que ho dic, és el d'administrar el galliner. Ni tan sols havent-ho votat al Parlament i havent-ne fet una llei no suspesa pel TC, pot evitar que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil disparin bales de goma contra la ciutadania. I no diguem ara, amb un govern sota amenaça permanent de presó.
Després de les reunions el presidente en funcions ha volgut sortir a la tele per emetre un missatge institucional. El motiu són els aldarulls als carrers. Ha dit que l'Estat garanteix el dret dels catalans pacífics a manifestar-se. Ho diu quan acaben de condemnar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a 9 anys de presó. Cinisme de primera. El que en realitat els espanta no són els quatre que cremen contenidors, joves que no han crescut amb la PN i la GC patrullant pels carrers, sinó amb els Mossos. Els que vam viure el canvi de cos policial podem explicar la diferència enorme i positiva que va significar l'arribada dels Mossos. Que no es degradin més.
Anys sense fer política, l'empresonament de polítics i activistes impecablement pacífics, les detencions arbitràries i les acusacions de terrorisme i les amenaces constants són la benzina de la ràbia. Per a Pedro Sánchez i per tots els altres som la carn a la graella de la campanya electoral. El mal ús i l'abús continuat dels colonitzats. El que fa por a Madrid, però, és l'allau de protestes pacífiques que hi ha arreu. Marxes per tot el país, carreteres tallades i gent determinada. No em sembla que la determinació s'hagi d'acabar aviat. Seguim.
