En qualsevol diccionari on se cerqui la definició de què és l'engany es llegeix: «artifici, paraules, insídia, etc. de qui tracta d'enganyar» (hi ha doncs una voluntat, una intenció roina per part de l'enganyador sobre el potencial enganyat). Si es vol saber què significa enganyar ens trobem que significa fer caure en error amb una falsa aparença a una persona o un col·lectiu i es desprèn que l'entabanador té clarament el propòsit d'enredar per un motiu o motius concrets. Hi ha una intencionalitat racionalitzada de fer mal. Així doncs, hem de concloure que els dirigents polítics processats pretenien perjudicar els candorosos i simples votants de l'1-0?

Atès que les sospites no són suficients es fa difícil de demostrar sense proves fefaents que als catalans el dia 1-0 se'ls va engalipar fent-los votar sense saber massa bé què votaven, tanmateix tots sabíem bé que no servia per a res pràctic, excepte agradar-se, presumir, exhibir-se internacionalment com un poble cívic, disciplinat i pacífic. Ens hauríem autocompadit si el nombre de votants no satisfeia les expectatives desitjades.

Les imputacions que els partidaris del procés són uns adoctrinats, manipulats, alienats, un ramat innocent i descerebrat, uns abduïts, poden ser també aplicades amb la mateixa frivolitat a tots aquells que hi estan en contra: tothom és captiu d'una ideologia, tothom està instruït, adoctrinat i no podem caure en la fatuïtat de creure que uns estan millor educats que altres i que pertanyem a una categoria intel·lectual i moral superior.

En la sentència del judici del procés els magistrats del Tribunal Suprem fan constar (ho reprodueixo textualment): «Els il·lusionats ciutadans que creien en un resultat positiu de l'anomenat referèndum d'autodeterminació que conduiria a l'anhelat horitzó d'una república sobirana desconeixien que el 'dret a decidir' havia mutat i s'havia convertit en un atípic 'dret a pressionar'».

Què suposa aquesta afirmació tan rotunda? Primerament que els il·lusos ciutadans pensaven que el referèndum no vinculant els portaria a la república anhelada, a Ítaca, i sense embarcar-se, igual que també eren uns pobrics ignorants seduïts i enganyats pels cants de sirena, quan en realitat els perversos i enganyadors polítics ja havien convertit el «dret a decidir» en una eina «atípica» -diuen- «en el dret a pressionar» l'Estat espanyol, com si l'Estat espanyol fos pressionable o intimidable. Segons intueix el Tribunal Suprem, els polítics engarjolats mutaren el dret a decidir per una cosa perversa, que mai cap partit polític ha fet, com el d'intentar canviar alguna llei de la Constitució. Ningú l'1-0 va creure que votava per l'aplicació immediata de la República; sabien que la votació era ineficaç legalment i política.

La sentència dona per fet la intenció de molts dirigents polítics, alguns sentenciats a més de 10 anys de presó, de servir-se dels bonifacis ciutadans, sense criteri mental, entabanables i dòcils, per aconseguir els seus objectius que els portarien a ells paradoxalment a la càrcer.

Perquè l'enganyador tingui èxit necessita un a qui enganyar, si no no té cap mèrit com a ensarronador. Si la natura abans imitava l'art, ara, a la televisió percebem que vivim en un món de farsants. Què són les campanyes electorals: un reguitzell de promeses que s'incompliran. Afirmar que els polítics ara apartats volien enganyar la gent és un judici de valor. Si efectivament pretenien enredar han sigut víctimes del seu propi engany.

Hi veig ingenuïtat o supèrbia en no haver sabut valorar el pes feixuc i dur de l'Estat espanyol. Havien d'adonar-se que aquest camí seria parat perquè l'Estat no pot admetre una escissió del seu cos, un desmembrament territorial. Era previsible que l'Estat reaccionaria com ho ha fet. Un servidor fa anys que ho està anunciant igual que advertí que se'ls acusaria finalment de sedició i de malversació.

Aquesta iniciativa era molt arriscada i els polítics no van saber mesurar el seu poder amb el poder omnímode de l'Estat, fins els eslògans eren pretensiosos, com aquell que va fer circular A. Mas: el «xoc de trens», si no en tenim cap no pot xocar amb un altre tren real, blindat i armat.

La resposta ciutadana indignada a la sentència del Tribunal Suprem ha estat multitudinària i s'ha desmentit que l'independentisme és un anhel de vells romàntics, puix que gernacions juvenils s'han sentit cridades a les manifestacions. La repressió de les forces de seguretat en una situació d'agitació social és sempre selectiva ensems arbitrària: s'ataca els punts més sensibles i els menys, escollits a l'atzar, a fi d'exhibir ostentosament la prepotència i presumir que tot està sota el seu control.

Vaig ser un dels afectats en el bloqueig de l'aeroport de Barcelona. Creguérem que no podríem sortir. Els que havien impedit l'eixida eren molts i molt joves, cosa que significa que el malestar s'ha perpetuat a les noves generacions i els fills d'aquests creixeran amb aquest sentiment hostil contra l'Estat espanyol. Això va per llarg.

En temo que el tsunami independentista pot canviar de direcció i adoptar en un perillós i sever efecte bumerang. Els polítics han adoptat la tàctica de fer pencar els jutges perquè resolguin el conflicte. No és una qüestió judicial, és eminentment política i resultat d'una negociació. Els afers polítics s'han de dirimir políticament.