La premsa espanyola no ha trigat ni un nanosegon a descobrir per què molts joves del país s'encaren amb la policia fent servir tàctiques de guerrilla urbana. Gran part de la culpa, algú en dubtava?, la té... l'adoctrinament al qual els ha sotmès TV3!

Amb aquesta premissa, i com que, per art de màgia judicial, ara gairebé tot es transmuta en terrorisme i/o apologia de la violència, ja m'agradarà veure quant triga SCC (o Vox, o qui sigui) a denunciar el Club Super3 per haver emès, posem pel cas, la sèrie de dibuixos Gat i Gos.

Alguna ment preclara, qui sap?, podria interpretar que aquest divertiment, protagonitzat per una criatura siamesa (mig gat i mig gos) no era res més que una metàfora diàfana de la relació maldestra entre Catalunya (representada pel gos, que era un pèl babau i llirista) i Espanya (el gat, maquiavèl·lic i manipulador, que duia les regnes de la relació).

Aquesta parella disfuncional estava condemnada a conviure soldada (una referència directa a la Constitució, potser?). Per deslliurar-se de les exigències del gat, el gos només podia optar per l'amputació; o bé consensuada, o bé unilateral (aquesta darrera, sedició pura).

I si un jutge, un tertulià o un guàrdia civil, bé, li vol buscar les pessigolles a Les Tres Bessones, cap problema: aquí també podran tirar pel dret... Amb una mica d'imaginació, sempre podran concloure que, cada cop que l'Anna, la Teresa i l'Helena deixaven amb un pam de nas la Bruixa Avorrida i el seu mussol, en realitat estaven plantant les llavors del Tsunami Democràtic al caparró dels més petits de la casa. O no?