Com que desnonar la mòmia no li ha acabat de funcionar, Pedro Sánchez ha deixat anar unes quantes barbaritats per esgarrapar vots fora de Catalunya: «Us prometo el cap de Puigdemont fregit amb ceba; que els catalans que facin referèndums seran delinqüents i que, a TV3, el consell d'administració l'escolliran amb dos terços». Això darrer, mira, ja ho fèiem. L' Iceta li ho podia haver dit mentre li trucava pel tema de la plurinosequè.
Se'l veu desesperat, ai!, al Pedro. Tant que se'ns ha disfressat de Fernández Díaz per recordar-nos que, en aquest país que presideix en funcions, només li cal picar de mans i la Fiscalia li afina el que calgui: «Noi, vull una extradició!». «Ara mateix, bwana». «I una euroordre per sedició». «La vol sola? Amb llet? Amb unes gotetes de terrorisme?». Barra lliure.
Quan convé posar-se fatxa, Pedro dona deu mil voltes a Rajoy. La prova: des de dimarts ja no vivim a Matrix, però el Govern espanyol, quan li peti, pot tancar webs, tallar servidors o intervenir-nos els emails sense ordre judicial. Res... Només cal que un paio del ministeri trobi que vendre llaços grocs en línia és una amenaça i, bang!, tu i el teu domini a prendre pel sac.
A aquests carallots del PSOE els està quedant una democràcia maca, maca, maca. I superconsolidada, ep...! D'aquí a quatre dies, no la coneixerà ni la mare que la va parir. I llavors, au!, tot seran presses i vinga a fer córrer amunt i avall els de Borrell Global per explicar a tothom que la capital d'Espanya no és Ankara... No, encara no. Però ben poc que li falta.
