Que vint anys no és res», deia el mític tango de Carlos Gardel, però quaranta, i en la vida econòmica i laboral, són molts, i més si l'aprovació de la Llei de l'Estatut dels treballadors en 1980 se situa immediatament després d'una dictadura política, la transició a la democràcia, i la recuperació de les llibertats democràtiques, i el final se situa en 2020, en l'inici de govern de coalició d'esquerres i que és la primera vegada que es dona a Espanya. I sí, quaranta anys són molts per a la realitat productiva i el cada vegada més important impacte dels processos de digitalització i automatització en tots els sectors d'activitat, tot i que al mateix temps coincideixen amb el manteniment de marcs productius i realitats laborals que poc es diferencien de l'inici de el període en què es va aprovar el text original de la LET. A la contractació laboral es presta atenció, encara que no sigui de primer ordre de prioritats, en l'acord de govern PSOE-UP de 30 de desembre. També hem d'estar molt atents a la dinàmica del diàleg social de l'immediat futur, iniciada amb èxit amb l'acord sobre la nova quantia del salari mínim, així com dels textos que presenti el govern, ja sigui mitjançant Reial Decret o Projecte de Llei, amb o sense tramitació per procediment d'urgència, en els propers mesos. En l'examen dels marcs normatius, i als efectes de la reforma que ha d'operar, cal recordar quina era la normativa (breu i poc detallada) dels arts. 11 a 16 de la LET de 1980 i de quina és l'actual (molt més desenvolupada i ampliada), sobre la contractació indefinida i la temporal, amb afectació en les dues de la modalitat a temps parcial. A la segona, cal prestar breu atenció als contractes formatius, i molta més i detallada a la contractació temporal estructural que ja estava regulada el 1980 i el segueix estant en 2020: contracte per a obra o servei determinat, contracte eventual per necessitats de la producció, i contracte d'interinitat. En el període històric examinat han existit modalitats específiques com el contracte temporal de foment d'ocupació, i el contracte de llançament de nova activitat. La contractació indefinida ha de diferenciar-se segons sigui «ordinària» i la «incentivada» per diverses vies: reducció/exempció en les cotitzacions a la Seguretat Social, període de prova ampliat a un any, mesures de suport concret per a col·lectius de difícil accés o vulnerables a el mercat de treball, o conversió -amb suport econòmic- de contractes temporals en indefinits. No sembla, amb dades estadístiques que les «incentivacions» per a alguns col·lectius hagin tingut resultats positius. L'atenció especial a la reforma ha de centrar-se en la importància de les tres contractacions temporals estructurals en què es concentra més del 90% del volum de contractació duta a terme a Espanya: obra o servei, eventual per necessitats de la producció, i interinitat, especialment els dos primers, i amb impacte especial en els últims anys de la modalitat a temps parcial. Ara bé, sense oblidar en cap manera l'especial problemàtica de la contractació per interinitat en l'ocupació pública. Ha d'examinar-se, i la resposta és afirmativa en molts casos, si després d'una o més contractacions temporals la persona treballadora passa a una situació de contracte indefinit, ja sigui de forma voluntària per l'empresa o de manera involuntària. És especialment important prestar atenció no només a la dada quantitativa (contractes anuals, per exemple) sinó també molt especialment al qualitatiu, és a dir, la durada mitjana d'aquests contractes, havent-se observat una disminució en els últims anys, segons dades de les autoritats laborals. Què passa perquè malgrat totes les modificacions operades en la normativa laboral durant les dues passades dècades, tendents a reduir la contractació temporal, aquesta s'hagi mantingut en taxes elevades? Em pregunto si existeix por al contracte indefinit pel temor a haver d'abonar una indemnització que es considera elevada si el treballador acudeix als tribunals i l'extinció es declara no conforme a dret. S'ha generat un hàbit d'utilització de la contractació temporal davant les àmplies facilitats hagudes per a això durant bona part de les dècades passades? Existeix poca por a l'incompliment de la normativa, atesa l'escassa quantia de les sancions que pot imposar la ITSS per l'ús irregular o fraudulent de les modalitats de contractació laboral? Seria necessari canviar aquesta «poca por» i convertir-la en «molta» amb la imposició de sancions dissuasòries, amb la modificació de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social, convertint la infracció en molt greu? S'ha assumit per part d'empreses i treballadors que la contractació temporal és la clau que obre la porta a una contractació indefinida posterior, i per part dels que treballen hi ha por a reclamar drets ja que en tal cas no se'ls tornaria a contractar? Cobra aquí importància que la decisió judicial d'un contracte irregular sigui la declaració d'improcedència, sense abonament de salaris de tramitació en cas de decidir-se l'empresa per la indemnització, i amb una indemnització molt petita donat el poc temps habitualment treballat? Cal emfatitzar que les reformes en contractació no poden deslligar-se de les que s'operen en matèria d'extinció, ni tampoc de les de negociació col·lectiva, en tant que un major poder de negociació pot incidir en l'establiment de majors garanties formals per evitar la irregularitat. Una contractació en suma que s'adeqüi a la flexibilitat demandada en seu empresarial i que tingui en consideració l'impacte del canvi tecnològic, al mateix temps que reforci les garanties de les persones treballadores per evitar un ús abusiu de la contractació temporal. Tots hi sortiríem guanyant.
