La nit dels ignorants és un programa dels més antics, si no el més antic, de Catalunya Ràdio. Va ser creat a l'època que Jordi Daroca era el director de l'emissora i consisteix, fonamentalment, en la recepció de trucades telefòniques en les quals uns oients formulen preguntes i altres intenten respondre-les. Es tractava d'una idea que Carles Cuní que l'any 1987 va importar dels Estats Units i el va presentar des del primer dia fins al 1996 que el va deixar per discrepàncies amb la direcció de l'emissora. Va agafar el relleu Sílvia Tarragona, que va presentar l'espai durant quatre anys. El va continuar Ariadna Ferrer una temporada i, durant tres temporades més el presentador va ser el garrotxí Joan Bosch que el va conduir fins al juliol de 2004. A partir d'aquesta data va estar un temps congelat i finalment, el setembre de 2008 el programa es va recuperar amb Mireia Mallol com a presentadora fins que al 2010 va caure a les mans de Xavier Solà que n'és l'actual director i presentador.

Tots el diferents presentadors del programa, encara que donant-li el seu toc personal, van respectar i utilitzar el format original d'en Carles Cuní. Això va ser així fins l'arribada de Xavier Solà, que l'ha transformat de tal manera que actualment el programa té molt poc a veure amb l'original. Ara La nit dels ignorants no és únicament un programa de preguntes i respostes, encara que continua essent-ho, actualment és com un magazin igual o molt semblant al programa que presentava fa uns anys el mateix Xavier Solà els caps de setmana a la mateixa emissora amb el títol de El suplement. Ara és un autèntic calaix de sastre on a cada programa hi podem trobar des de música de tots els estils, fins a tres o quatre entrevistes sobre diferents temes, concursos de cuina, rapsodes-autors, cantants improvisats, ofertes de gent que vol vendre o camviar discos i/o llibres antics, persones que expliquen amb tots els ets i uts les seves malalties o tot el que ens poden imaginar. No pretenc dir, ni tan sols insinuar, que aquests profunds canvis al programa l'hagin millorat o empitjorat respecte de la manera de conduir-lo dels anteriors responsables. Cada oient tindrà la seva opinió formada segons el seu gust. El que vull dir és, senzillament, que el periodista guixolenc ha transformat La nit dels ignorants, impregnant-lo del seu toc personal, fins a tal punt que ni el seu creador, en Carles Cuní, el coneixerà si alguna nit l'escolta.

Però tot això no és el que únicament ha canviat Xavier Solà en el que avui és el seu programa, ni tan sol el més importat. D'una manera immisericorde ha fet cas omís del deure ètic que l'imposa el Codi Deontològic de la Professió Periodística del Consell de la Informació de Catalunya (CIC). Es tracta d'una declaració de principis bàsics que amb claredat diàfana diu textualment: «Els periodistes en l'exercici de la seva tasca estan obligats a esmenar tant les informacions com les interpretacions resultants que s'hagin demostrat falses o errònies comporta fer-ho amb promptitud i amb el tractament i l'extensió proporcionats. Així mateix, els mitjans han d'atendre el dret de rèplica quan aquest sigui sol·licitat en termes raonables.» Dret que Xavier Solà em va negar quan arran d'unes manifestacions prenyades de demagògia que el passat dia 13 de maig una senyora, de nom Vania Arana, representant del col·lectiu de netejadores d'habitacions d'hotel -les anomenades Kellys, és a dir «las que limpian»-, va escopir durant més de vint minuts tota mena de insults i mentides contra el Conseller de Treball de la Generalitat i contra els empresaris d'hostaleria que va fer que, com empresari del sector -modest però empresari al cap i a la fi- em sentís al·ludit de manera indirecta però molt clara. En intentar rebatre de forma totalment correcta la tirallonga de bajanades que la senyora va deixar anar, mitjançant argument raonats, el conductor del programa em va tallar en sec sota l'excusa que hi havia altres oients esperant torn i que jo, com a simple oient, no tenia dret ni a la meitat del temps de què va disposar la senyora Vania, ignorant olímpicament el dret de rèplica que m'assitia per la meva qualitat de persona al·ludida.

Espero del sentit de l'ètica del Sr. Solà que tindrà al menys la vergonya torera de donar veu, d'una manera raonable quant al temps i llibertat d'expressió, a la representació de la patronal hotelera perquè pugui deixar les coses ben clares i els oients del programa puguin extraure les seves conclusions un cop escoltades ambdues parts, atès que escoltar una sola de les parts pot portar a què es formin opinions equivocades. I no es tracta d'això.