Si el mèrit d'alguna cosa es mesura pel que costa aconseguir-la, la majoria de les produccions de les indústries creatives ha perdut bona part del seu valor. Un ordinador o un telèfon intel·ligent proporcionen accés immediat, lliure i gratuït a notícies, cançons, sèries, llibres... Per això, fa més d'una dècada que l'usuari mitjà concep aquests continguts com quelcom fàcil i barat. El núvol va acabar amb l'angoixa d'haver de baixar i emmagatzemar material de la xarxa i va relegar el fet d'anar a una botiga a comprar un disc, un còmic o una pel·lícula a la categoria de capritx únicament disculpable per la seva dimensió freak. Una de les vessants del negoci tradicional que es mantenia amb una certa dignitat era el directe, especialment, en la música. Després d'alliberar els enregistraments clàssics de la seva càrrega emotiva, el sistema va reduir el misteri de la cultura als concerts, els festivals, etc. Fins que va arribar la pandèmia del coronavirus, que va destrossar l'estructura sobre la qual descansava aquesta activitat, com va passar amb el teatre o les sales convencionals de cinema. Abans de la COVID-19, totes aquestes disciplines eren poderoses eines que garantien una identitat i un vincle social que fins i tot es va beneficiar d'instruments digitals com les xarxes socials.