Aquest cap de setmana comença una temporada d'estiu curta, atípica i incerta. La situació econòmica del sector turístic -un dels més precaris a casa nostra- ja començava a ser insostenible, i això ha fet que tant al Govern català com espanyol els hagi entrat la pressa per la desescalada mentre tots plegats mirem de reüll què succeeix amb els rebrots de ovid-19 que hi està havent, per exemple, a Xina. Les presses i la improvisació, però, mai són bones conselleres, i el sector turístic ja s'ha queixat del retard del Govern de Sánchez en anunciar l'avançament de l'obertura de fronteres al 21 de juny, ja que el turisme estranger no ha tingut temps d'organitzar-se i molt menys de planificar viatges a Espanya. Que els turistes alemanys hagin pogut arribar a Mallorca abans que els mateixos mallorquins i de la surrealista escena de Bienvenido, Mr. Marshall amb els aplaudiments als turistes ja no en parlem, perquè deixen ben clares les prioritats del Govern. És necessari salvar el turisme aquest estiu, sí, però la vista no es pot posar només a curt termini. La crisi de la covid-19 ha deixat clara la feblesa d'un model econòmic basat en aquest sector, i davant nostre s'obre l'oportunitat de canviar-ho. A hores d'ara, tanmateix, tot fa pensar que serà una oportunitat perduda.
