Allò salvatge ha entrat al laboratori. Si els beneficis basats en la tecnologia han de ser gaudits per tota la humanitat, el planeta no podrà suportar l'explotació que això implicarà. Aplicacions positives de la ciència han acabat obrint una discussió sobre l'equitat que és tan urgent que està ocupant un nombre creixent d'hores en la política internacional. Els problemes ambientals són molt diferents dels conflictes científics tradicionals. Les noves teories no ens proveeixen d'eines per al control de la ciència física clàssica, més aviat desbrossen el camí a una nova concepció, en la qual el coneixement i la ignorància interactuen de manera creativa. Els aspectes socials de la ciència estan transformant-se en la mesura que els seus practicants estan perdent el caràcter d'experts exclusius. Fora del laboratori, el científic contribueix amb el seu saber especial al diàleg polític sobre els reptes globals, que s'entaula i es manté amb altres actors, igualment legitimats. En l'avaluació dels riscos acumula­tius, la incertesa devora el coneixement, que sempre quedarà supeditat al pes de la prova, els principis de la prudència i els límits ètics. Episodis de transformació com els relacionats amb figures com Galileu Galilei, Charles Darwin o Albert Einstein es referien a la teoria, al regne de les idees. Però les amenaces actuals afecten la supervivència de la humanitat. Per això, els desafiaments ja no són els convencionals -conquerir la veritat-, sinó que reflecteixen la necessitat d'arribar a una certa harmonia amb la natura.