Les màquines s'encarreguen cada vegada més d'activitats que semblaven exclusivament humanes: de la cura dels nadons, malalts i ancians a la producció d'art. No obstant això, les assumeixen i resolen els reptes que comporten amb una naturalitat sorprenent. Llavors, s'arriba a un altre desafiament, en aquest cas, per a les persones, ja que han de definir de quines tasques s'han de responsabilitzar exclusivament elles. Si és que en queda alguna. A diferència dels robots, la gent és emocional, i per la seva naturalesa, també és social. Per aquestes raons, és vulnerable a la seducció i la manipulació. L'entusiasme amb què els tecnòfils reben les innovacions de la indústria 4.0 és perillós. En comportar-se així, obliden que un dels valors dominants per a enginyers, fabricants i distribuïdors és el benefici: dades per vendre més, aparells que aprenen dels clients per fidelitzar-los, xarxes més ràpides per cobrar per més serveis, etc. No hi ha parcel·la de la vida que romangui al marge del digital, amb l'agreujant que no existeix un únic entorn virtual, sinó que n'hi ha diversos, condicionats pels graus de llibertat en què es poden desenvolupar. Amb la millor intenció, l'escriptor Tom Chatfield reclama un acord internacional per regular aquest terreny, com passa amb l'armament. Però l'exemple escollit -les armes!- gela la sang...