Sorprèn que una peça d'inspiració antiga i d'una religiositat tan profunda com Fratres, del compositor Arvo Pärt (Estònia, 1935), hagi gaudit d'una acceptació tan favorable entre el públic jove, un segment de l'audiència que generalment és acusada de no manifestar cap interès per la transcendència. Amb tot, altres creacions d'aquest músic, que compta amb un univers propi, allunyat de la sonoritat convencional, i que tradicionalment ha estat enquadrat per la crítica en el minimalisme sacre, també han aconseguit un èxit notable entre oients que, en teoria, no comparteixen els seus plantejaments. Ni els estètics ni els espirituals. Per exemple, això és el que ha passat amb Tabula rasa, on el pes del silenci és formidable, i Spiegel im spiegel, un mirall que reprodueix infinitat de variacions, reflectides endavant i enrere. Les obres de Pärt, que es val de texts i formes religioses, són molt indicades per apaivagar el ritme frenètic del món del present, trasbalsat per la pandèmia del coronavirus, l'emergència climàtica i la revolució tecnològica. Un monjo li va dir en una ocasió: «Totes les pregàries estan ja escrites; vostè no ha d'escriure res més. Ara ha de preparar-se vostè mateix». El músic no li va fer cas del tot en la primera part del consell, però sí en la segona. I en preparar-se ell, ens ha ajudat a nosaltres.