Discoteques, discos, night clubs, clubs, boîtes... O boliches, com se les coneix en països com l'Argentina, l'Uruguai o el Paraguai. O antros, a Mèxic. Establiments, preferentment amb horari nocturn, als quals assisteix el públic per divertir-se ballant, bevent, relacionant-se. Per fer-ho, la majoria paga; només una minoria hi accedeix per invitació. No són com les antigues sales de ball, on la música era interpretada en directe. L'habitual és que, a les discoteques, punxi un DJ, que anima la matinada mesclant cançons. Se sol dir que l'Scotch-Club de la ciutat alemanya d'Aquisgrà va ser la primera discoteca de la història. El grup que havia d'actuar en aquesta sala el 19 d'octubre de 1959 no va poder-ho fer, Klaus Quirini la va substituir amb un tocadiscos i va ser així com es va fer famós. Va resultar senzill batejar la seva feina -discjòquei -, perquè aquesta denominació ja s'havia emprat molt abans. El periodista Walter Winchell l'havia començat a utilitzar en 1935 per referir-se a un company de l'emissora nord-americana WNEW, el Martin Block, que tenia un programa de ràdio basat íntegrament en la reproducció de discos. L'invent va finalitzar el viatge d'anada i tornada -dels Estats Units a Alemanya, i viceversa- quan els soldats americans van tornar a casa amb aquesta idea al cap i al cos. La pandèmia del coronavirus ha interromput la seva activitat regular. Quan tornaran?