Eli «Paperboy» Reed | 08/04/11Sala La Mirona | Salt

M. Cornellà | Eli «Paperboy» Reed deia així en una entrevista: «Simplement vull que la gent vingui a gaudir de la música i la senti». Dit i fet. El cantant i músic de Boston arribava al Black Music Festival avalat per unes crítiques que el situen -amb tan sols 26 anys- com una de les veus prodigi del segle XXI però que canta com les veus de fa 50 anys.

La seva carrera musical és curta però intensa. Va passar d'estar en la banda del seu institut a Boston a formar part de la programació dels clubs més selectes de Brooklyn o, de ser un jove vocalista sense ressò mediàtic, a ser escollit com «Artista de l'any» per la revista Rolling Stone. Aquest darrer fet el va portar a gravar amb Capitol Records (EMI) amb un producte final que s'anomena «Come and Get It» i que ja ha presentat en directe a una banda i altra de l'Atlàntic

Veure'l damunt de l'escenari és tot un espectacle. Es nota que gaudeix amb el que fa i així ho transmet al públic que l'escolta. Té un directe enèrgic, passional, excitant; amb uns estrèpits vocals que poden recordar al mateix James Brown. Tot i que beu de les fonts del soul més clàssic com Sam Cooke o Otis Redding, Eli «Paperboy» Reed intenta estampar en cadascuna de les seves cançons el seu segell propi. Cançons com «Help Me», «You Can Run On», «Explosion» o «Young Girl»; varen fer suar als assistents que es varen apropar fins La Mirona de Salt. Tampoc va faltar el single que dona nom al disc, la ballable «Come and Get It».

Però no ens oblidem de l'excel·lent banda que acompanya a Eli «Paperboy» Reed des de l'any 2005, els The True Loves. Els seus instruments acaben d'ornamentar la veu i el soul de l'artista nord-americà. Tot i això, es va trobar a faltar la secció de vents que hagués acabat de posar la cirereta a un concert que va agradar tant als més nostàlgics com als més moderns.