Les imprudències a la muntanya es paguen?

EFE/DDG Els rescats a la muntanya han augmentat al mateix ritme que ho han fet, en l'última dècada, tota mena d'activitats d'oci a l'aire lliure. Catalunya i Cantàbria han decidit passar la factura del salvament als imprudents, i comunitats com País Basc, Astúries o Castella i Lleó s'ho estan pensant.

No és l'afany recaptatori el que mou a aquestes comunitats, sinó l'aspecte dissuasori i preventiu de la mesura. "És un toc d'atenció perquè els excursionistes prenguin precaucions mínimes abans de sortir a la muntanya", explica a Efe José Luis Gochicoa, director general de Protecció Civil de Cantàbria.

Per a Olga Lanau, directora general de prevenció, extinció d'incendis i salvament de la Generalitat de Catalunya, l'objecte és "conscienciar la gent que es poden fer totes les activitats, però amb certes precaucions i sobretot amb sentit comú".

Segons els serveis d'emergència de les comunitats autònomes als territoris de les quals s'enclaven la Serralada Cantàbrica, Pirineus i serra de Madrid, el 2008 els equips de rescat van intervenir en més de 1.500 operacions de rescat i recerca de muntanyencs i excursionistes, en moltes d'elles amb més d'una persona involucrada.

A Catalunya es van realitzar 568 intervencions, a Aragó 306, Navarra (37), País Basc (250), Cantàbria (16), Astúries (167) Castella i Lleó (70) i Sierra de Madrid (111), segons els governs autònoms consultats per EFE.

El servei de muntanya de la Guàrdia Civil, que actua en col·laboració i coordinació amb les comunitats autònomes, en una competència transferida per l'Estat, ha participat el 2008 en 800-900 actuacions, en les quals hi va haver 104 persones mortes. En les 450 operacions des que va començar l'any, s'han registrat 53 morts, segons dades de la Guàrdia Civil.


MINIMITZAR ELS ABUSOS

Cantàbria, on la mesura ja està en vigor tot i que encara no s'ha executat cap cas, i Catalunya, on s'implantarà a l'octubre, han salvat el principal escull: concretar què es considera com negligència o com imprudència, a l'hora de passar la factura del rescat al ciutadà.

A la primera s'han establert dues situacions objectives: quan l'espeleòleg no porti l'autorització de la direcció general de Cultura per accedir a les coves -activitat en la qual Cantàbria és pionera a Europa-, i fer cas omís a una alerta meteorològica que incrementi el risc de l'activitat que es practica.

Catalunya ha dissenyat tres situacions, que Olga Lanau explica: no fer cas d'una senyalització de prohibit o de perill, no portar equipament adequat, o avisar als serveis d'emergència quan no és necessari. "En general la gent té sentit comú i no abusa, però es tracta de minimitzar aquests casos", afirma.

La idea va quallant en comunitats com el País Basc, on segons el seu viceconseller d'Interior, Raúl Fernández de Arroiabe, estan estudiant la possibilitat d'implantar la mesura amb vista a "generar un clima de responsabilitat i tractar de conscienciar".

En països europeus com Suïssa, França o Itàlia, on hi ha activitats d'esports de risc, "consubstancials a societats avançades", diu el viceconseller, aquest tipus de rescats amb serveis molt especialitzats i d'alta qualitat es cobren. "Això obliga -afegeix- a que qui fa una activitat de risc contracti un segur que si és necessari afronti aquests costos".

Fernández de Arroiabe, alpinista amb diversos vuit mils a la seva esquena, creu que "és molt complicat saber on està el límit entre el que és negligència i el que no, saber on està el risc".

"Oscar Pérez, (alpinista aragonès que recentment es va quedar al Latok II al Pakistan), sabia que feia una activitat de molt alt risc, que ell coneixia, era molt conscient i ho tenia assumit. És una irresponsabilitat?", es pregunta Fernández de Arroiabe. "Això és ja una apreciació".

"El que sí és una irresponsabilitat -agrega- és sortir a la muntanya amb avís de grans nevades o a la mar amb una petita embarcació quan hi ha una alerta per galerna".


L'ASSEGURANÇA DELS MUNTANYENCS

En fase d'estudi es troben també a Castella i Lleó, des d'on el director de l'Agència de Protecció Civil, Luis Aznar, explica a Efe que "les despeses que es deriven dels salvaments són molt importants".

Per això, a Castella i Lleó estudien fórmules perquè les comunitats que es responsabilitzen dels rescats aconsegueixin cobrar part d'aquesta inversió a través de les assegurances que tenen subscrits els muntanyencs, la majoria d'ells federats, i per tant assegurats.

Encara que -adverteix Aznar- "no es deixarà a ningú sense rescatar, perquè no estigui assegurat",
Astúries es planteja també adoptar la mesura, encara que fonts de la conselleria de Presidència afirmen a Efe: "ens movem en una situació delicada a l'hora de discernir què és una negligència i en quins casos es podria cobrar o no jurídicament".

Navarra i la comunitat de Madrid de moment no s'han plantejat aquest model. Segons informen a Efe fonts del govern madrileny, excepte Leganés, Móstoles i Alcorcón que tenen servei de bombers propi, la resta dels ajuntaments paguen a la comunitat un cànon anual per habitant i any per cobrir-los. "Si es cobrés al ciutadà per un rescat, aquest estaria pagant dues vegades", agreguen.

A Aragó, tampoc han pensat en aquesta possibilitat perquè, en virtut d'un conveni entre la Diputació General i el ministeri de l'Interior, l'exclusivitat en el rescat de muntanya la té la Guàrdia Civil. Un altre conveni amb el Govern d'Aragó va propiciar la medicalització d'aquest servei.


INFORMACIÓ, EQUIPAMENT, SENTIT COMÚ

"En l'última dècada hi ha hagut un augment bastant notable de visitants a la muntanya, directament relacionat amb el desenvolupament econòmic viscut anys enrere: a major poder adquisitiu, majors possibilitats d'oci", explica a Efe Ángel Sevillano, cap de supervisió del GERA (Grup Especial de Rescat d'Altura) de la Comunitat de Madrid.

La major part de les imprudències -agrega- vénen de la falta de formació i de la nul·la planificació de l'activitat. "És fonamental abans de sortir -assegura- estudiar la ruta, el mapa, detectar els punts de risc, la forma de superar-los, portar equipament adequat, fer amuntegament d'aigua i de menjar, avisar a família i amics i comunicar-los l'horari previst d'arribada. Amb això surts i la teva activitat ha de desenvolupar-se amb normalitat", assegura Sevillano.

Primitivo Hernández Martín, comandant en cap del Servei de Muntanya de la Guàrdia Civil, afegeix que, a més, tota activitat a la muntanya ha de fer-se en grup, ha de dur-se un telèfon mòbil amb bateria i la gent ha d'adequar l'activitat que realitzarà al seu nivell tècnic.

Hernández Martin reconeix que els mitjans de comunicació han popularitzat la muntanya, com ha canviat el perfil del muntanyenc.

"Fa uns anys era gent molt habituada i molt específica i ara hi ha una gran diversitat. I quanta més gent hi ha -diu- les incidències són més grans".

És cert que "cada vegada són més les peticions d'auxili a la Guàrdia Civil", però al mateix temps "la gent cada vegada va més preparada i adaptada a les activitats que va a fer", conclou.