Troben tombes infantils al jaciment de Santa Creu de Rodes

Els experts reconeixen que suposa una jaciment excepcional i únic per reunir els tres estaments de la societat de l'època

25.09.2015 | 18:15

La darrera campanya arqueològica al poblat medieval abandonat de Santa Creu de Rodes al Port de la Selva (Alt Empordà) ha tret al descobert tres tombes infantils retallades a la pedra d'entre els segles IX i X. Són les primeres tombes d'infants que es troben en aquest indret i estan a tocar de cinc tombes més d'adults. Al seu interior gairebé no hi ha restes humanes i estan molt malmeses perquè al damunt s'hi va construir el poblat que data entre el segle XI i XII. Entre els objectes descoberts aquest any destaca un anell, un penjoll, un dau i una empunyadura d'espasa. El jaciment es va començar a excavar el 2006 i aquesta és la desena campanya que s'hi fa i que finalitza demà.

No és la primera vegada que apareixen tombes antropomorfes a sota d'una de les cases del poblat de Santa Creu de Rodes al Port de la Selva (Alt Empordà). En la campanya d'enguany, però, destaca perquè per primer cop se n'han trobat tres que contenien infants. Són petitones, com a molt corresponen a nens de dos anys, i apareixen molt a prop de cinc tombes més d'adults. Segons explica una de les co-directores del jaciment, Anna Maria Puig, "no podem descartar que es tracti d'un espai reservat a una família".

Una de les principals dificultats és que la majoria de les tombes estan buides i les que no estan molt malmeses. Les datacions que s'han pogut fer situen les restes entorn del segle IX i X quan els terrenys eren utilitzats com a una necròpolis. Aquesta era una zona sagrada però que posteriorment, entre els segles XI i XII va ser l'indret escollit per construir-hi el poblat de Santa Creu de Rodes, molt vinculat al Monestir de Sant Pere de Rodes.

Des de l'any 2006 en què van començar les excavacions a la zona s'han descobert set cases -l'última en la campanya d'enguany- que es van construir just al damunt de la necròpolis. Per això les restes d'aquest nivell estan molt mal conservades.

Cases grans que servien per allotjar els peregrins

El poblat va viure una etapa d'expansió entorn del segle XV. Les restes arqueològiques demostren que hi va haver molta activitat de compra-venda de terrenys amb reformes i reparcel·lacions. Una de les dades més rellevants és que les estances descobertes es corresponen a cases d'entre 80 i 100 metres quadrats, una superfície gens habitual a les cases d'aquella època. Els arqueòlegs treballen amb la hipòtesi de que servien de fondes per allotjar als peregrins d'arreu d'Europa que venien fins al Monestir de Sant Pere de Rodes situat a prop del poblat. Eren els que es podien permetre pagar una pensió i al poble hi trobaven tots els serveis, tal i com demostren les restes recollides fins ara.

A finals del segle XV, però, la gent marxa del poblat, possiblement per un atac de pirates o per la decadència del monestir. El cas és que els habitants van abandonar les cases amb el que van poder. Sí que es van endur les teules, fetes amb un material difícil de trobar, per reaprofitar-les en el seu següent destí. Aquest fet ha estat clau per la conservació del poble, segons explica Montserrat Mataró, també codirectora del jaciment. Sense teules, les cases es van esfondrar més ràpidament i les mateixes parets caigudes van servir per "segellar" i protegir les restes.

En campanyes anteriors s'han localitzat eines, ceràmiques molt elaborades i objectes quotidians. Enguany destaca per exemple un anell de bronze molt petit, segurament d'un infant, així com un penjoll d'ambre, un dau fet d'os i una empunyadura d'una espasa. Les cases excavades estan just davant de l'església i se suposa que són les més grans que s'han localitzat fins ara perquè són les que estan millor situades. L'última descoberta està just a tocar del portal torre de la part sud del poblat.

Una trilogia monumental molt important

Un dels fets més rellevants d'aquest jaciment és que el poblat juntament amb el monestir de Sant Pere de Rodes i el castell de Sant Salvador completa la trilogia de monuments que ocupen la muntanya de Verdera, sobre el Port de la Selva. És un indret estratègic amb unes vistes extraordinàries però també és un dels pocs emplaçaments d'Europa on es concentren els tres estaments medievals, tal i com apunta la professora d'Història i Arqueologia Medieval Imma Ollich i també codirectora del jaciment. Són els senyors feudals, que viuen al castell, els que resen al monestir i els que treballen al poblat. I això, segons Ollich, és "extraordinari".

L'alcalde del municipi, Josep Maria Cervera, reconeix que arribar als 10 anys de campanya és una molt bona notícia i reivindica la importància del poblat i l'església sovint eclipsats per la majestuositat del monestir. També espera que les excavacions continuïn en el temps perquè "el lloc pot continuar donant sorpreses i val la pena seguir-hi treballant".

Els treballs compten amb el suport del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, l'Agència Catalana de Patrimoni de la Generalitat, la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament del Port de la Selva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema