La Gramàtica de la «flexibilitat» arriba a les llibreries

L'Institut d'Estudis Catalans presenta la nova normativa que integra les variants dialectals de tot el domini lingüístic · Es prescindeix de la dicotomia «correcte/incorrecte» per «acceptable»

24.11.2016 | 11:22

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va presentar ahir la nova Gramàtica de la llengua catalana, coincidint amb l'arribada del tractat a les llibreries del país. L'obra actualitza i amplia el corpus gramatical vigent de Pompeu Fabra, i ho fa prioritzant la descripció a la prescripció i ampliant la norma a les varietats lingüístiques de tots els territoris.

«No parlem mai de correcte o incorrecte, sinó d'adequació o no adequació», va dir sobre l'esperit de l'obra un dels seus coordinadors, Manuel Pérez Saldanya.

Els responsables de la Secció Filològica de l'IEC van destacar el caràcter «col·lectiu» d'una obra en què s'ha treballat els últims vint anys, i que vol ser «representativa de tots els parlants, donant compte de tot el que comparteixen, perquè s'hi identifiquin».

La nova Gramàtica de la llengua catalana ha arribat aquest dimecres a les llibreries i té un marge de quatre anys per aplicar-se. S'ha elaborat, segons la presidenta de la Secció Filològica de l'IEC, Maria Teresa Cabré, «amb la mirada posada en tota la gamma de registres de tots els territoris», sense donar prioritat a cap de les seves variants dialectals.

Mantenint «l'esperit» i el corpus de la normativa fins ara vigent de Pompeu Fabra, el nou tractat n'és una versió ampliada que vol donar resposta a qüestions que el lingüista «no va plantejar o tot just va poder apuntar molt esquemàticament», apunten des de l'IEC.

Les principals novetats són, doncs, en la manera de presentar la norma, prescindint de la dicotomia 'correcte/incorrecte' i oferint diversos nivells d'adequació atenent al context formal i de variació dialectal.

«Però que sigui flexible no significa que no prescrigui», va puntualitzar una de les coordinadores del volum, Gemma Rigau. En tot cas, és una prescripció més laxa i oberta que recorre a les fórmules de construcció «adequat, acceptable, preferible, pròpia». A parer de l'altre coordinador de l'obra, Manuel Pérez Saldanya, això ofereix una visió «representativa de tots els parlants del català», i n'afavoreix la identificació. Saldanya va subratllar que el text «dóna compte i potencia la unitat de tot el que compartim, però també la diversitat lingüística a tots els nivells, el fonològic, el morfològic i en la sintaxi, l'aspecte més innovador».

Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals.

La flexibilitat es resumeix en aquest exemple: Es recullen tant el 'li'n' i 'li ho' –«Li'n falta una» i «Li ho diré»- com el 'n'hi' o 'l'hi' –«N'hi falta una» i «L'hi diré»-, encara que en els registres formals són més habituals 'li'n' i 'li ho'.

Cabré va dir que la nova Gramàtica permetrà «desfer reduccions i simplificacions» del saber popular, que sovint «exclou de la llengua tot allò que no pertany a la variant dialectal d'un mateix».

«Si volem fer pinya, hem de considerar nostres, encara que sigui de la nostra competència passiva, les altres varietats lingüístiques», va reflexionar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema