La Responsabilitat Social Corporativa és una funció relativament jove a les empreses, que cada vegada té més importància tant dins com fora de l'espai corporatiu, a causa de la responsabilitat de les empreses sobre el seu impacte en la societat, tal com descriu la Comissió Europea.

Això es plasma en una sèrie de projectes, accions, establiment de bones pràctiques o elaboració de polítiques de transparència, els beneficis dels quals han d´arribar a la societat. Però, qui són els responsables que les empreses posin tot això en marxa? Són els directius i executius que desenvolupen la funció específica de Responsabilitat Social a qualsevol empresa o institució, en els àmbits públics i privat.

Per conèixer millor les funcions d´aquests directius, l'Associació Espanyola de Directius de Responsabilitat Social, DIRSE, ha analitzat el perfil d'aquests responsables, els dirse, en el seu «Estudi de la funció de Responsabilitat Social a l'empresa espanyola». Aquesta anàlisi reflecteix que el 66% dels professionals participants en aquest estudi són homes, i que la franja mitjana d'edat oscil·la entre els 40 i els 50 anys (50%). Finalment, gairebé la totalitat dels enquestats compten amb formació de grau superior (universitària, de diferents branques, i/o màster enfocat principalment a l´empresa o al medi ambient).

El mateix informe situa el 53% dels casos en una antiguitat en la funció d´RSE de quatre a deu anys, i el 80% del total afirma haver accedit a aquesta funció ocupant un lloc de treball diferent en la mateixa companyia. En aquest sentit, el càrrec de procedència ocupat pel 59% dels enquestats era una posició directiva, principalment en les àrees de RRHH, medi ambient, qualitat o comunicació.

Respecte a les seves motivacions, Miwi Clavera, directora general de DIRSE, planteja dos tipus de dirse: «els que van arribar per convicció i els que van arribar per casualitat. En ambdós casos, i al poc temps, acaben coincidint en el seu gran compromís amb els valors associats a l'RSC i sostenibilitat. Aquest tema «enganxa» i molt, però «hi ha un gran desconeixement sobre el que realment és l'RSE que, de vegades es confon amb filantropia o amb l'elaboració d'informes de sostenibilitat, de manera que la formació o conscienciació és important», especialment si es pretén que «l'RSC formi part de l'estratègia mateixa de l'empresa i canviï la manera de gestionar-la, ha de passar necessàriament per un canvi en la cultura de l´empresa i en això els empleats són clau».

Perfil del lloc

Perfil del llocSegons l'estudi de DIRSE, el 33% dels directius enquestats exerceix la funció d'RSE de forma exclusiva, xifra que arriba al 48% si l'empresa té com a principal client el consumidor final. Mentrestant, en el 67% de les empreses, aquesta funció s'integra amb altres funcions, principalment Recursos Humans i Comunicació.

Per a Clavera, el paper que juguen els Directius d'RSC depèn de les empreses i de com aquestes entenguin l'RSC, però, descriu tres rols que haurien d'estar a l'empresa. El primer és un paper vertical o de «primera línia de defensa», que s'ocupa dels temes que tradicionalment s'assignen a l´àrea d´RSC, com memòries de sostenibilitat i projectes de relació amb la societat a través de projectes de mecenatge i de voluntariat corporatiu; un paper horitzontal, o de «segona línia de defensa», en el qual el dirse actua com a «consultor intern» d'altres àrees de l'empresa, aconseguint un paper transversal de l'RSC; i un paper «disruptiu», en què «el dirse esdevé un desafiador constant de l'organització per fer les coses sempre d'una manera responsable i ser cada vegada més sostenibles, fent l'RSC una mica més estratègica i transcendent». A més, aquests professionals han de tenir bones habilitats d'execució de projectes, de comunicació, de visió estratègica i de lideratge per afrontar canvis des de dins. Sense oblidar una de les característiques més importants: la resiliència.

Aquests directius, que han llançat un innovador projecte de formació anomenat Pla Mentor Dirse, s'enfronten també a una sèrie de reptes que es resumeixen, segons Miwi Clavera, en «aconseguir que la funció d'RSC es converteixi en transversal en l´empresa, superant la cultura de sitges, i s'elevi cap amunt, cap a la direcció, de manera que quedi integrada en el propòsit».

Ana Sainz, Directora general de la Fundació SERES: Empreses amb propòsit, una garantia de creació de valor

El passat mes de gener, en plena celebració del fòrum econòmic mundial de Davos sota el títol «Actuant en un món fracturat», semblava clar que la IV Revolució Industrial no pot ser un sinònim d´exclusió i que és essencial que les societats no es divideixin entre guanyadors i perdedors, que no es tracti només de tecnologia i negoci, sinó de persones.

La proposta de valor de les companyies ha variat respecte a fa anys. Avui dia el compromís social té un pes específic en el propòsit de les companyies i és un motor de creació de valor de les organitzacions, precisament perquè no han perdut un concepte bàsic: posar les persones en el centre.

Si parlem de la confiança de les persones amb l'entorn, una excel·lent fotografia de la situació al nostre país i al món ens l'ofereix el baròmetre de confiança d´Edelman. En el cas d'Espanya, el 77% dels entrevistats diu que té por dels efectes que les notícies falses poden tenir sobre l'opinió pública. El 63% opina que un ciutadà mitjà no té la capacitat de distingir entre una notícia veritable i una falsa, i un 60% creu que és complicat establir si la font d'una informació és una font solvent o no. Aquest any s'ha produït a més un renaixement de la fe en els experts en detriment de la confiança en els companys. Els experts tècnics (63%) i acadèmics (61%) s´erigeixen en els portaveus més creïbles per davant de la categoria «una persona com tu», que en general va baixar sis punts a un mínim històric del 54%.

A Espanya es reprodueix aquesta tendència i observem que els experts acadèmics (76%) i experts tècnics (73%) lideren també el rànquing. El tanquen els membres del govern i els CEO amb un 37 i un 45%, respectivament. L'ocupador és la nova casa segura en la governança global, amb un 72% afirmant que confien en la seva pròpia empresa. El 64% creu a més que una empresa pot prendre mesures que augmentin els guanys i millorin les condicions econòmiques i socials de la comunitat on opera. La credibilitat dels CEO ha augmentat a més bruscament set punts, pujant al 44%, després que diversos líders empresarials d´alt perfil van expressar les seves posicions i postures sobre temes de candent actualitat i interès global.

A Espanya aquesta xifra arriba a 45% creixent 5 punts respecte a l´any passat. La creació de confiança (69%) és ara el treball principal per als CEO, superant la producció de productes i serveis d´alta qualitat (68%). Es consolida la idea d'albirar les empreses com a agents de canvi, dins d´una realitat empresarial que es transforma per impactar de forma positiva en la societat. Una cosa així com una connexió entre progrés social i econòmic, que a SERES entenem com un pas necessari, que ha de comptar amb un element tractor indispensable: el lideratge responsable per part dels primers executius de les organitzacions.

És evident que les estratègies de la relació de l'empresa amb la societat estan experimentant una evolució progressiva. Cada vegada, resulta més habitual veure el pas cap a la visió global de les corporacions, la redefinició de col·laboració de les indústries en oportunitats de desenvolupament global i el naixement d'aliances estratègiques amb altres organitzacions. Les empreses busquen crear actuacions socials perdurables en el temps, eficients, que multipliquin l'impacte i que converteixin el compromís social empresarial en oportunitats.

Comptem amb un desafiament col·lectiu, que requereix dels esforços, sostinguts i permanents, d'institucions, d'individus i de governs. El paper de les empreses és fonamental per al progrés econòmic i el progrés social. A SERES defensem la transformació de la realitat empresarial per assolir una societat millor.