Un dels problemes a què s'enfronten els pares amb nens que necessiten tapar un ull per ull vague, és el temut moment de posar el pegat. El tapar un ull és un mètode que s'empra en els ulls vagues (ambliopia) per obligar a recuperar visió en l'ull que no veu bé.
En moltes ocasions l'ús del pegat ocular es realitza en nens que tenen estrabisme, però hi ha l'error de pensar que amb això es millora la desviació dels ulls. Res més lluny de la realitat, l'ús del pegat serveix perquè l'ull que no s'ha utilitzat fins ara (l'ull desviat), comenci a emprar-se per veure, de manera que es faciliti el desenvolupament i recuperació de la seva visió.
Quan tapem l'ull "sa", el que no està aparentment tort, l'altre ull es redreça i això és el que fa pensar que es corregeix l'estrabisme, això no és cert, doncs quan es redreça un ull, l'altre roman tort com si tots dos ulls estiguessin units per unes cordes, i així encara posem recte l'ull descobert, l'ull que es troba sota del pegat es troba desviat, és per això que les oclusions s'alternen en major o menor grau, ocloent més temps l'ull sa per recuperar la visió de l'ull desviat.
Posteriorment una vegada recuperada la visió en ambdós ulls, serà el moment de valorar el possible tractament d'aquest estrabisme. Però el pegat ocular suposa una lluita constant amb el nen, el qual d'una banda el pegat li dificulta la visió, ja que precisament tapem l'ull bo per utilitzar l'ull que veu pitjor i que recuperem visió, de l'altra li suposa un inconvenient que fa que s'irriti la pell i de vegades tingui petites feridetes (més en aquesta regió llevantina per la calor), i a sobre, amb les piscines i la platja el pegat es desenganxa fàcilment i el seu ús no és l'adequat.
Altres possibilitats
Però avui en dia i sempre sota indicació del nostre oftalmòleg, hi ha algunes alternatives a l'ús del pegat ocular, així recordem que la finalitat del pegat és que utilitzem l'ull que veu pitjor, amb la qual cosa hi ha la possibilitat, segons els casos, de poder utilitzar unes gotes per dilatar la pupil · la de l'ull bo i així fer que vegi pitjor que l'altre ull i per tant obligar a utilitzar-lo.
Això que en principi és fàcil, ha de ser valorat pel nostre oftalmòleg infantil, per pautar la dosi correcta (evitant els problemes de sobredosificació), així com també tenim el problema que al dilatar la pupil ·la li molestarà molt la llum, amb la qual cosa de vegades és necessari l'ús d'ulleres de sol.
Una altra possible alternativa que podem utilitzar, és aconseguir enterbolir un dels vidres per fer que utilitzi l'altre ull. Això antigament s'aconseguia mitjançant l'ús de diferents capes de laca d'ungles transparent sobre un dels vidres, que feia que quedés com esmerilat i dificultés la visió en major o menor grau segons el nombre de capes de laca que donéssim. Però aquest sistema que era molt difícil de mesurar, avui en dia es veu substituït per l'ús de papers de filtres que es col · loquen sobre el vidre i que fan el mateix efecte de dificultar la visió, però en aquest cas d'una manera graduada i que podem objectivar, pel que podem canviar la densitat del filtre segons l'evolució de la seva visió. Els resultats d'aquest estudi els hem comunicat recentment al Congrés Nacional de Estrabismes i publicat en revistes internacionals de l'especialitat, tant per al cas d'ulls vagues secundaris a problemes de graduació, com deguts a estrabismes, en un treball que he dirigit amb la col · laboració de David Piñero (Professor i Doctor en Òptica i Investigador de Oftalmar a l'Hospital Medimar Internacional d'Alacant).
Malgrat tot, recordem que no és el mateix un o altre sistema de tractament, i la seva elecció ha de ser sota la supervisió del nostre oftalmòleg pediàtric, el qual ens aconsellarà sobre el millor mètode a emprar per recuperar la visió, podent en ocasions alternar uns o altres segons l'evolució del nen i segons la seva experiència en el maneig dels distints procediments.
