L'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona coordinarà un estudi internacional amb centres europeus i de l'Amèrica Llatina per incrementar l'eficàcia del fàrmac contra la malaltia de Chagas i reduir els efectes secundaris que, en molts casos, obliguen a abandonar el tractament.

El chagas és una malaltia tropical causada per un paràsit (Thrypasonoma cruzi) que es transmet principalment per una xinxa i que afecta a unes 10 milions de persones a tot el món, principalment de l'Amèrica Llatina.

Per l'efecte de la immigració, la malaltia s'ha estès per tot el món, també a Espanya, on es calcula que hi ha entre 50.000 i 90.000 infectats (entre 10.000 i 15.000 a Catalunya), encara que aquestes xifres són només estimacions perquè molta gent que està infectada no ho sap.

"El problema més greu és que la malaltia és molt silenciosa i quan dóna la cara, a vegades, ja és massa tard", ha explicat avui a Efe el doctor del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Israel Molina, que és l'encarregat de coordinar el nou estudi internacional per millorar la cura d'aquesta patologia.

S'estima que en el 70% dels infectats la malaltia passa desapercebuda i no es presenten complicacions, però a la resta dels individus en els que el paràsit s'expressa poden patir greus afectacions cardíaques i digestives.

L'efecte del paràsit danya les parets del cor i pot provocar pèrdues de coneixement i arítmies, que en cas de ser greus poden desencadenar en una mort sobtada.

La comunitat científica està d'acord en que cal oferir tractament tant als que tenen símptomes com als que no, però els tractaments farmacològics que s'estan administrant en l'actualitat són poc efectius.

Les taxa de curació estan per sota del 40% i al voltant del 15% dels pacients han de suspendre el tractament per efectes adversos greus, sense tenir una altra opció terapèutica fiable.

En aquest sentit, el projecte que liderarà el VHIR, batejat com a BERENICE i amb una subvenció de 3 milions d'euros de la Comissió Europea, ha de servir per a reformular el medicament existent més usat, el Benznidazol, perquè sigui més efectiu.

"El principi actiu és el mateix, però volem que el nou producte sigui més eficaç, menys tòxic i més barat que l'actual", ha explicat Molina.

Segons les previsions d'aquest investigador català, es començaran a tenir resultats sobre el nou fàrmac en un termini de 5 anys.

En una primera fase, que començarà l'hivern que ve, investigadors del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) dissenyarà el fàrmac en laboratori.

Posteriorment, investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat del País Basc i l'Institut d'Higiene i Medicina Tropical de Lisboa provaran el producte en models animals.

Finalment, es duran a terme assajos clínics en éssers humans a l'hospital Vall d'Hebron i en centres dels països endèmics, controlats per l'ONG Metges Sense Fronteres i l'Administració Nacional de Laboratoris i Instituts de Salut de l'Argentina.