L'activitat oscil · latòria lenta de l'escorça cerebral que es produeix en les hores del son ajuda a consolidar la informació adquirida durant el dia i afavoreix l'aprenentatge, segons revela un estudi desenvolupat a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) de l' Hospital Clínic de Barcelona.
L'estudi, dirigit per la doctora María Sánchez-Vives, suposa "un pas més en la tasca de desentranyar el paper del son en les funcions cognitives del cervell", ha indicat l'organització del VIII Congrés de la Federació de Societats Europees de Neurociències ( Fens), que se celebra fins aquest dimecres a Barcelona.
Els científics han comprovat que l'escorça cerebral està composta per diferents àrees funcionals especialitzades en processar informació diferent, i és precisament quan reben informació sensorial quan general altre tipus d'ones elèctriques, més ràpides i poc uniformes, que indiquen que l'escorça treballa activament per processar aquests estímuls.
En canvi, quan no hi ha informació sensorial, com succeeix en la fase del son profund, les neurones de l'escorça cerebral també es mantenen actives, interaccionant amb centres cerebrals situats en parts més internes de l'encèfal.
Les connexions entre les parts internes i més externes del cervell oscil · la entre períodes d'activació i desactivació, i tendeixen a mantenir l'equilibri entre els dos estats, en un mecanisme que "sembla estar associat a la formació de records".
La investigació apunta que l'escorça cerebral i altres àrees del cervell descarreguen d'una manera sincronitzat en ones lentes durant les hores de son profund, alternant de manera sincronitzada períodes d'activitat amb períodes de silenci, el que redunda en la idea que aquest òrgan no descansa mai, tot i no tenir consciència.
Barcelona acull des d'aquest dissabte i fins al pròxim dimecres a prop de 7.000 delegats internacionals en el VIII Congrés de la Fens, una cita en què es discutiran els últims avenços mundials en investigació cerebral.
