Pobresa i malaltia

Es creia que el mascle triava, poderós i bell en la majoria de les espècies. Ens equivoquem, són elles. Les dones tenen encara més llibertat que altres femelles: poden triar no reproduir-se en cada zel. El risc de càncer de mama depèn d´aquesta elecció. Quan té la seva primera maternitat en l´adolescència disminueix el risc. També és baix si arriba tard a aquesta adolescència. És el que era fa anys. En la societat occidental les nenes es fan dones cada vegada més aviat i retarden cada vegada més el seu primer part. Part, ja que l´embaràs pot ser d´hora com demostren les estadístiques. Hi ha més risc de càncer de mama en societats riques, o entre els rics, per aquests dos motius.

Ancel Keys va ser un dels grans epidemiòlegs. A la postguerra va pensar que l´epidèmia de malaltia coronària podria ser deguda a la dieta. Però en la seva estadística hi havia dissonàncies, entre aquestes no encaixava aquesta Espanya oblidable. La mortalitat aquí per malaltia coronària era molt baixa. Va pensar que no sabíem comptar. Va anar a Madrid i va comprovar que hi havia poca malaltia coronària. Keys va poder veure que els rics tenien el colesterol tan alt com els americans, però gairebé tots eren pobres. La malaltia coronària va començar sent una malaltia de rics. Avui és de pobres als països rics perquè són ells els que mengen més greixos, fumen més, fan menys exercicis i tenen més estrès negatiu a la feina.

Fraklin Delano Roosvelt va ser un president mític. Era elegant, refinat i moderadament d´esquerres. En un dels moments més crítics per a la societat americana va llançar el programa New Deal. Va aconseguir un pacte entre patronal, sindicats i polítics i va demanar 90 dies per avaluar els resultats. Va funcionar, Amèrica va començar a sortir de la gran depressió. FDR era un ídol amb una sacerdotessa, la sofisticada Eleanora. Els americans van ser líders en el sanejament de l´aigua de boca i de rebuig. Fins no fa gaire la societat havia viscut en contacte amb els detritus: pel centre dels carrers baixaven rierols d´aigües fecals. Les epidèmies de dissenteria eren la norma. Però no hi havia pòlio, la malaltia que FDR havia contret en la seva infància i el va portar a una cadira de rodes. La pòlio es transmet per la femta. És un virus humà, només els homes la tenim. Els infectats expulsen microbis amb els excrements que queden nedant a l´aigua. En les societats on no hi ha higiene, els nadons aviat entren en contacte amb el virus. A aquesta edat no els fa res. Però si l´agafa un adult pot matar-lo. Si és un nen li provoca paràlisi infantil. Va ser el que li va passar a FDR. La pòlio és una malaltia de les societats en transició.

És freqüent pensar que l´estrès afecta més els executius i polítics: la maledicció dels poderosos. No és així, o és així només parcialment. L´estrès que produeix més trastorns físics, i emocionals, és el que tenen els treballadors amb menys poder, els que no tenen capacitat per decidir o canviar la forma de fer les coses: l´obrer d´una cadena de producció. El polítics tenen moltes exigències, molt estrès, però també moltes satisfaccions. És un fet: viuen més anys que la mitjana. El seu estrès es pot anomenar positiu mentre que és negatiu el del treballador que té molta demanda i poc control sobre el treball.

La pobresa és causa de malaltia. En coneixem alguns mecanismes. La manca d´higiene i l´amuntegament faciliten la transmissió de microbis que troben en el cos debilitat per dietes inadequades i malalties interrecurrents un substrat excel·lent per multiplicar-se. La manca de perspectives vitals i educació empeny cap a estils de vida poc saludables, com fumar, beure i el sedentarisme. El pobre està moltes vegades disposat a canviar salut per salari, arriscant la seva integritat física en el treball. Són persones que en molts països tene baixa cobertura sanitària i social. I en general, als barris més pobres, les instal·lacions són menys segures. Tot això es pot corregir amb polítiques d´equitat per part de l´estat. Hi ha exemples de països amb baixa renda per càpita i bones expectatives de vida.

Els pobres necessiten més serveis i poden pagar menys. Proporcionar és un assumpte d´equitat. Hi ha estudis que demostren que les classes més desfavorides tenen un més risc mort, encara que no arriba a les proporcions escandaloses d´altres països menys desenvolupats. Les retallades en serveis educatius, socials i de salut aprofundiran en aquestes diferències. És durant les crisis quan els vulnerables necessiten més. Triar en què invertir els fons ja disminuïts esdevé més que mai en un acte de justícia social