Investiguen com reduir els fàrmacs en malalts d´Alzheimer

ACN Vilanova i la Geltrú (ACN).- Un equip de l'Hospital Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú està investigant com reduir la quantitat de fàrmacs administrats per controlar les conductes disruptives dels malalts d'Alzheimer o amb demència. Ho fan a través del projecte AMPMD, aules multisensorials per a gent gran amb demència, que és pioner a l'Estat en l'àmbit de la geriatria i l'atenció a les demències. Va començar al 2009 i ja porta dos anys de recorregut en què s'han observat beneficis en els pacients. I a finals del 2012 s'avaluaran els resultats que permetin mesurar els efectes de la sala multisensorial i elaborar una pauta terapèutica substitutòria de fàrmacs. El projecte compta amb el suport de l'Obra Social "la Caixa".

Fins ara, era habitual aplicar teràpia multisensorial a nens o persones amb discapacitat física o intel·lectual, però no en persones grans amb deteriorament cognitiu o demència.

En aquests camps més tradicionals està constatat que les sales produeixen un efecte beneficiós en els usuaris, generant un entorn de calma i benestar, provocant canvis de conducta positius, com és la reducció de l'agressivitat, i afavorint un clima d'intimitat que convida a la comunicació i a la creació de vincles entre el terapeuta i l'usuari, que són difícils de generar en altres contextos.

Per fer-ho en persones grans amb deteriorament cognitiu o demències com Alzheimer els investigadors s'han d'adaptar al perfil d'aquests pacients. A diferència dels altres grups de pacients, els ancians van tenir durant la seva vida plenes facultats per experimentar sensacions a través de tots els seus sentits. No obstant això, amb l'edat, els és difícil a causa de la malalties, que fa que la persona es retregui, s'aïlli i adopti conductes repetitives o les anomenades conductes disruptives.

El grup d'investigadors de l'Hospital Sant Antoni Abat del Consorci Sanitari del Garraf (CSG) ha adoptat una manera diferent d'interactuar amb els pacients dins de la sala, on els elements s'introdueixen progressivament i s'orienten a les seves preferències. Per això, és molt important el treball previ dels neuropsicòlegs, que han de conèixer la història de vida del pacient, els seus gustos, i aquelles coses que li agradaven i que pot tornar a reviure dins la sala.

En una primera fase es va estudiar l'abordatge en pacients amb diferents graus de deteriorament cognitiu i de demència, afavorint la introspecció i la comunicació, el tancament de duels, i obrint altres canals de comunicació amb aquells ancians amb demències més avançades.

Aquesta segona fase té com a finalitat elaborar un Programa d'Estimulació General que permeti "prescriure" el treball en l'espai multisensorial i adaptar-lo a les individualitats de cada persona. En aquesta fase s'estudia a persones amb Alzheimer i demència en estat avançat, que generalment queden al marge de les teràpies convencionals com són estimulació cognitiva, teràpia psicològica o fisioteràpia.

Per a la investigadora i neuropsicòloga de l'equip, Frida G. Bockel, "l'objectiu és arribar a aquests pacients per disminuir el retraïment sever, que està demostrat que accelera el deteriorament. Volem conèixer qui eren abans de la malaltia, i rescatar la persona que hi ha darrere de cada pacient amb estímuls sensorials significatius ".

El projecte, aules multisensorials per a gent gran amb demència (AMPMD), que és pioner a Espanya en l'àmbit de la geriatria i l'atenció a les demències, va començar l'any 2009 i ja porta dos anys de recorregut en què s'han pogut observar beneficis en els pacients amb diferents nivells de demència. A finals del 2012 s'avaluaran els resultats d'aquesta segona fase, que permetin mesurar els efectes de la sala multisensorial i elaborar una pauta terapèutica.