Una de les principals causes de mort a l'Estat són les malalties cardiovasculars. A Catalunya unes 2.000 persones moren cada any per infart de miocardi. Segons un dels estudis endegat l'any 1990 pel Registre Gironí del Cor, REGICOR, el 30% dels gironins que pateixen un infart agut de miocardi moren abans de poder arribar a l'hospital. "Hem millorat molt els pronòstics de la malaltia perquè hem baixat la taxa de mortalitat del 18% a un 4% gràcies als tractaments però hi ha un gruix molt important d'afectats que no estem reduint", ha explicat un dels investigadors de l'estudi REGICOR, Roberto Elosua. D'altra banda, existeix una relació entre la contaminació ambiental i les malalties del cor.
Totes aquestes dades s'extreuen de l'estudi REGICOR que aquest dijous ha celebrat els seus 35 anys d'història amb una Jornada Científica que ha reunit experts dedicats a la investigació de les malalties cardiovasculars. Durant aquest acte, s'han donat a conèixer les conclusions més recents del projecte i les previsions que fan els experts sobre l'afectació que tindran les malalties del cor en els propers anys. En concret, REGICOR es va crear ara fa 35 anys de la mà d'un grup de cardiòlegs de l'Hospital Josep Trueta de Girona i epidemiòlegs de l'IMIM de Barcelona. El naixement d'aquest projecte va coincidir amb l'inici de la Unitat Coronària de l'hospital Trueta de Girona.
Des del 1978, es va començar un registre i seguiment dels pacients que havien patit un infart de miocardi a les comarques gironines. El projecte va anar creixent i, actualment, compta amb 10.000 participants, sent el registre més gran de l'Estat i un dels grups multidisciplinaris més reconeguts d'Europa en recerca cardiovascular. El projecte va evolucionar durant els anys 90 quan es va començar un registre poblacional sobre totes persones que patien un infart de miocardi. Tots aquests treballs durant més de trenta anys han permès conèixer la malaltia, veure les diferències, la seva evolució, detectar les causes principals i fer estimacions.
Segons l'estudi REGICOR, una de les principals causes de mort a tot l'Estat són les malalties cardiovasculars. Cada any, moren unes 18.000 persones a Espanya a causa d'un atac de cor i 2.000 a Catalunya. A més, s'estima que aquest 2013 unes 100.000 persones de tot l'Estat patiran un infart de miocardi. Els diversos projectes i estudis impulsats des del Registre Gironí del Cor mostren que en els propers 35 anys hi haurà un lleuger augment de malalts coronaris entre la població menor de 74 anys. En el cas dels majors d'aquesta edat, l'estudi detalla que es duplicaran els casos d'infart de miocardi en els propers trenta anys degut a l'envelliment de la població.
Millores en el pronòstic dels pacients que han patit un atac de cor
Tot i aquestes males xifres, els investigadors apunten que han "millorat molt" el pronòstic dels pacients que han patit un atac de cor en els darrers 35 anys. "Abans, un 18% dels pacients que havien patit un infart morien durant els 28 dies després de l'incident. Ara, aquesta xifra s'ha reduït fins al 4% gràcies als tractaments farmacològics i passius", explica un dels investigadors de l'estudi REGICOR, Roberto Elosua. A més, en la última dècada, ha augmentat del 32% fins al 74% la supervivència a deu anys d'una persona que ha patit un infart. Uns bons resultats que contrasten amb la xifra de persones que continuen perdent la vida a causa d'aquesta malaltia.
"Des el 1990 fem un registre poblacional de tots els pacients que pateixen infarts i arriben a algun hospital gironí. Les xifres no són massa bones perquè de cada 100 persones que tenen un infart, 30 moren abans d'arribar al centre mèdic", explica Elosua. "Aquesta xifra no ha variat des de l'any 1990", afegeix. L'investigador ressalta que cal treballar per trobar una solució per aquest "gruix de pacients importants" que no tenen la possibilitat de beneficiar-se dels nous tractaments.
L'obesitat, un factor de risc
Segons Elosua, des de l'any 1995, es van començar a fer estudis poblacionals seleccionant a l'atzar ciutadans de Girona. "D'aquesta manera veiem quins són els principals factors de risc pel que fa als infarts, la prevalença i ens ajuda a fer estimacions de cara al futur", comenta. Segons l'investigador que també treballa en el Grup d'Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l'IMIM, cal tenir en compte l'obesitat i la diabetis com dos dels factors claus a l'hora de poder patir un atac de cor. "Més enllà dels factors clàssics com el tabac, el colesterol o la hipertensió, cal que els metges i la ciutadania sigui conscient dels perjudicis que pot provocar l'obesitat", subratlla.
D'altra banda, l'estudi REGICOR també ha analitzat l'impacte de la Llei antitabac del 2006 sobre la salut del cor dels gironins. L'informe ha comparat les dades dels 3.073 infarts ocorreguts a la demarcació de Girona entre els anys 2002-2006, abans de la llei, amb els del període 2006-2008. En total, des de la implantació de la normativa el nombre d'infarts de miocardi s'han reduït un 11% a Girona, sobretot en dones i fumadors passius.
Finalment, l'estudi posa especial atenció a les relacions que s'han trobat entre la contaminació ambiental i acústica i les malalties del cor. Segons els darrers resultats i investigacions liderades pel doctor i professor Künzil, la contaminació atmosfèrica fa que augmenti els dipòsits de grassa de les artèries i el seu enduriment, una malaltia més coneguda amb el nom d'arteriosclerosi. Al seu torn, això incrementa la possibilitat de patir un infart o accident cerebrovascular. A més, també s'ha detectat que les persones que pateixen contaminació acústica tenen la pressió arterial més alta, un fet que pot desembocar en un atac de cor.
La jornada científica també ha servit per donar a conèixer que el 85% de la població té poques possibilitats de patir un atac de cor, el 62% tenen menys d'un 5% de tenir-lo i el 23% té entre un 5 i un 10%, i un 15% les té altes o molt altes. Segons el director del programa de Recerca en Processos Inflamatoris i Cardiovasculas de l'IMIM, Jaume Marrugat, el 65% del nombre dels infarts de miocardi aguts els pateixen persones que no reben un tractament especial perquè no tenen factors de risc. Per afinar cada cop més i detectar més aviat els possibles casos, els metges es comencen a basar en una prova incipient que consisteix en mesurar la pressió al braç i al turmell. La divisió de les dues mesures hauria de donar 1.
Aquesta prova, basada en una fórmula estadística s'anomena 'Reason' i permetria classificar a les persones que tenen poc risc com a pacients de risc i tractar-los. "Fins ara es fa la prova a qui acumula factors de risc o a qui li fan mal les cames quan camina però amb aquest mètode podríem arribar a reclassificar un 4% de la població de risc entremig", ha conclòs el coordinador de la Unitat de Recerca en Atenció Primària de Girona, Rafael Ramos.
