Un equip d'investigadors ha dissenyat un mètode que preveu els efectes que tindrà sobre els pacients l´únic tractament contra l'ictus que existeix actualment. L'estudi ha estat publicat a la revista Annals of Neurology i està liderat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).
Tanmateix, ha comptat amb una notable participació dels professionals de l'hospital Trueta, que han deixat el seu segell aportant dades clíniques dels pacients, mostres de plasma, mostres de gens i dades de neuroimatge.
L'estudi ha demostrat quin és el component genètic associat a la resposta a l'administració de "t-PA", l'únic tractament farmacològic per a la fase aguda de l'ictus isquèmic. Aquesta troballa podria modificar els criteris per decidir els pacients que poden rebre o no el tractament.
Els resultats de l'estudi milloren els algoritmes de predicció de resposta a "t-PA" existents fins al moment i proposen un model que combina factors clínics i genètics que predeix resultats amb més efectivitat.
El "t-PA" (l'activador del plasminogen tissular) és l'únic fàrmac existent per al tractament de l'ictus durant la fase aguda de la patologia. Segons recull l'agència EFE, Això passa quan aquest és isquèmic, és a dir, quan un coàgul és el motiu que impedeix que la sang circuli amb normalitat per les artèries cerebrals.
Un fàrmac més segur
Es tracta d'un fàrmac molt útil per desfer aquests coàguls quan els pacients amb un ictus isquèmic reuneixen unes determinades condicions, que, a part de l'edat, la tensió arterial i l'estat neurològic, també tenen en compte el temps transcorregut entre que un pacient pateix un ictus, arriba a l'hospital, se li diagnostica i està en condicions de rebre el tractament, que es recomana que no superi les 4,5 hores a causa del risc d'hemorràgia cerebral.
L'estudi aporta més seguretat al tractament amb aquest fàrmac gràcies a aquesta identificació de pacients amb variants genètiques que empitjoren el pronòstic, i també ajuda als neuròlegs a decidir tractar pacients fora de els criteris de tractament establerts, però que degut a que presenten un baix risc genètic es podrien beneficiar del tractament amb "t-PA".
La investigació ha analitzat la sèrie més gran de pacients tractats amb "t-PA", més de mil afectats dels quals es disposa tant de dades genètiques com fenotípics, és a dir, dades que es tradueixen en el que mostren els pacients.
A banda de l'hospital Trueta, en la investigació del VHIR han col·laborat altres centres com la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa (Barcelona) i grups de l'hospital Clínic, hospital de Sant Pau, hospital del Mar de Barcelona, hospital de Basurto (Bilbao), que disposen de grans bases de dades de pacients i han contribuït activament en l'estudi.
