És un dels verins més potents que existeixen. Com a agent d'intoxicació, produeix el botulisme, una malaltia que es caracteritza pel desenvolupament d'alteracions vegetatives (sequedat de boca, nàusees i vòmits) i paràlisi muscular progressiva, i que pot arribar a afectar la funció respiratòria i causar la mort. La seva toxicitat és tal, que està considerada com una arma de destrucció massiva, per aquest motiu s'hagi prohibit el seu ús bèl·lic.
No obstant això, aplicada a la medicina, la toxina botulínica de tipus A, coneguda popularment com botox - un dels noms amb què es comercialitza - , resulta molt eficaç no només com a eina per suavitzar arrugues facials, sinó també com a arma per al tractament de malalties tan dispars com les distonies focals, la incontinència urinària per bufeta hiperactiva, la cistitis intersticial o la migranya crònica, entre moltes altres, gràcies, precisament, a la seva capacitat per produir paràlisi muscular per denervació química. De fet, els especialistes sostenen que en nou de cada deu casos s'utilitza amb finalitats terapèutiques i no estètics.
Aplicacions clíniques
La primera aplicació clínica de la infiltració local de toxina botulínica de tipus A es va realitzar el 1977 com a tractament corrector de l'estrabisme, una patologia oftalmològica caracteritzada per la hiperactivitat dels músculs encarregats de mobilitzar el globus ocular. Des de llavors, el seu ús s'ha estès a múltiples àmbits de la medicina. La urologia és una de les especialitats en què aporta majors beneficis terapèutics, tal com subratlla el cap del Servei d' Urologia del Complexo Hospitalari Universitari de La Corunya (Chuac), Venancio Chantada.
"La toxina botulínica de tipus A s'utilitza en urologia des de fa uns 25 anys, no és res de nou. Al Chuac, la Unitat d'Urodinàmica, que coordina Javier Sánchez, ja porta una dècada administrant, principalment, a pacients amb bufeta hiperactiva o cistitis intersticial, encara que també s'empra en casos de disinergia vesicoesfinteriana (la principal causa de deteriorament de l'arbre urinari en lesionats medul·lars) o de síndrome del dolor pèlvic crònic, tant en homes com en dones", apunta el doctor Chantada, que explica que es sol recórrer a la toxina botulínica de tipus A quan els tractaments farmacològics per via oral no resulten eficaços o provoquen massa efectes secundaris. "En els casos de bufeta hiperactiva o cistitis intersticial, s'administren uns fàrmacs, anomenats antocolinérgicos, que de vegades causen uns efectes secundaris que no són de tipus urològic, però que resulten molt incòmodes i que, en conseqüència , minven considerablement la qualitat de vida dels pacients, d'aquí que s'opti per la infiltració de botox", apunta l'especialista corunyès. "Per als pacients amb disinergia vesicoesfinteriana, però, hi ha pocs medicaments eficaços. El que es fa, en aquests casos, és seccionar l'esfínter quirúrgicament, però aquesta intervenció deixa incontinència permanent, de manera que el tractament amb toxina botulínica és una molt bona alternativa", afegeix.
Resultats esperançadors
Els especialistes del Servei d'Urologia del Chuac han tractat ja a més d'un centenar de pacients amb toxina botulínica, amb un seguiment mínim d'un any, i els resultats són "molt esperançadors". "Amb l'experiència, es van ampliant les indicacions", sosté Venancio Chantada, que destaca, entre els avantatges del botox, que "s'elimina ràpidament - 'no queda acumulat a la sang, en menys de 24 hores ha desaparegut del tot', matisa - i només actua en la zona en què s'administra". "No és un tractament agressiu. S'administra amb sedació, mitjançant injeccions molt superficials en diversos punts de la bufeta (entre deu o dotze), en intervals d'entre sis i nou mesos. En pacients amb dolor pèlvic crònic, potser amb una o dues infiltracions sigui suficient", assenyala el cap d'Urologia del Chuac . "Només està contraindicat en casos d'hipersensibilitat, en embarassades i en dones en període de lactància, com qualsevol medicament", remarca.
Coincideix amb el doctor Chantada el responsable de la Unitat de Lesionats Medul·lars del Chuac, Antonio Rodríguez Sotillo, que insisteix que la toxina botulínica de tipus A s'utilitza amb èxit, "des de fa una pila d'anys", en rehabilitació, per tractar l'espasticitat, que provoca la rigidesa i escurçament dels músculs i interfereix en els seus diferents moviments i funcions. "També està indicada per al tractament del dolor miofascial, i per al d'algunes formes de dolor d'esquena, entre altres malalties", indica Rodríguez Sotillo. "No és un tractament barat, però administrat per unes mans expertes, resulta una meravella, ja que amb prou feines té contraindicacions", reitera.
