Els més petits troben en el full en blanc un mitjà d'aprendre i expressar el que els agrada i els preocupa però també és un mitjà per conèixer l'ésser humà. Un estudi de la Universitat del País Basc posa les bases científiques per tenir en consideració els dibuixos dels nens petits com un recurs útil a l'hora d'avaluar el seu desenvolupament conceptual en la primera infància. El treball, publicat a la revista 'Journal of Biological Education', relaciona la maduresa conceptual infantil amb la producció pictòrica.

José Domingo Villarroel i Guillermo Infante, professors de les Escoles de Magisteri de Bilbao i Vitòria, van analitzar els dibuixos sobre la vida de les plantes de 118 nenes i nens amb edats entre els 4 i els 7 anys. Els resultats del seu estudi mostren que els que tenen un coneixement més precís dels éssers vius dibuixen amb més freqüència aspectes clau com el sol, la pluja i els núvols, representacions que no són merament decoratives per als nens.

Segons Villaroel i Infante, el sol que apareix en els dibuixos infantils en relació amb les plantes no és un element estètic sinó la conseqüència de conèixer que les plantes necessiten llum solar per sobreviure. Experts com Sergi Banús, psicòleg clínic infantil, consideren que el dibuix és una eina de gran utilitat en l'avaluació psicològica dels nens, sobretot, a partir dels 5 anys. En aquest sentit, assenyala que el dibuix reflecteix la forma particular en què el nen veu i viu el seu món, a més de suposar un reflex dels seus canvis maduratius.

En concret hi ha indicadors gràfics per trets psicològics com desobediència, ansietat, egocentrisme, motivació per a l'aprenentatge, inseguretat, perseverança, autoestima o problemes de relació social. No obstant això, els experts adverteixen que la interpretació d'un dibuix infantil s'hauria de basar en aproximacions estadístiques que associen la presència d'una determinada característica del dibuix amb una elevada probabilitat de presentar un tret de personalitat. A més cal tenir en compte que poden ser trets que apareguin en moments puntuals de la vida del nen.

Existeixen així proves específiques basades en diferents tipus de dibuix que ajuden a psicòlegs i educadors a detectar possibles problemes o potencialitats en els nens .

Dos dels més utilitzats són els de la família i el de la casa - arbre- persona. Per exemple, en el dibuix de la família s'avaluen característiques com la mida, el tipus de traç, l'ordre en què s'han pintat els personatges i la distància entre ells o l'omissió d'alguna de les figures (el pare, la mare o un germà), fins i tot la negativa a dibuixar.

Senyals d'alerta en el dibuix

Judit Cueto, psicòloga i impulsora del portal 'Gargots i dibuixos' , assenyala que a determinades edats els nens no poden explicar amb paraules què els passa i com se senten i que per a ells la manera natural de fer-ho pot ser a través del dibuix. Cueto apunta 8 aspectes que des del dibuix poden ajudar els pares a detectar de forma precoç si existeix algun problema:

1 . Evolució de les formes i les figures: cada etapa es correspon amb un nivell d'evolució del dibuix. Així, al voltant dels 4 a 5 anys, les formes han de ser mínimament recognoscibles ja que el nen està en procés d'elaborar els esquemes de cada cosa.

2 . Pressió: cal observar els desajustos, si els traços són tan forts que poden trencar el paper o tan suaus que gairebé no es perfila el dibuix.

3 . Elements del dibuix: si el nen afegeix molts detalls a un element o part del dibuix o en canvi els omet quan hauria incloure'ls.

4 . La mida o espai utilitzat: les desproporcions d'una figura o dels seus elements. Es poden trobar també mides molt grans que fins i tot excedeixin l'espai del full o molt petits.

5 . Organització de formes i figures: si s'aprecia confusió en l'ordre dels elements o per contra tot està tan col·locat i organitzat que dóna la impressió de rigidesa o de dibuix estàtic.

6 . El traçat de les línies: cal fixar-se si les línies són discontínues o entretallades o es concentren formant una espècie de cabdell ennegrit, o si són molt anguloses.

7 . Els colors: a partir dels 4 anys es tria el color per una qüestió emocional. Serà un signe d'alerta que el nen utilitzi un únic color repetidament, o si predomina el negre i el vermell en els seus dibuixos.

8 . Les ratllades i correccions: cal observar si hi ha molts esborradures o us cal esborrar moltes vegades el que dibuixa per després repetir-ho.

Cueto recomana que si els pares creuen que el seu fill passa per un moment difícil i poden detectar en els seus dibuixos aspectes cridaners acudeixin a un professional qualificat que els inspiri confiança i sobretot " que connecti amb el teu fill des de la primera visita" .