La xifra de trasplantaments de còrnia fets a Girona ha anat augmentant i s´ha passat de les vuit cirurgies que es van fer el 2010 a una vintena el 2013 i setze des de principi d´any, segons les dades del banc de Teixits de Catalunya. el motiu, explica l´oftalmòloga de l´iCs i l´iAs sílvia bover, és que cada cop es deriven menys casos als hospitals de barcelona i se n´assumeixen més des de Girona, on s´està treballant per potenciar les subespecialitats oftalmològiques que es fan al Centre d´especialitats Gu?ell.

El trasplantament de còrnies és la substitució d´aquest teixit transparent que tanca el globus ocular, per davant l'iris i la pupil·la. Per la seva transparència, la còrnia és l'encarregada de deixar passar les imatges que capta l'ull. en tractar- se d´un teixit avascular, és a dir, que no conté vasos sanguinis, és un dels teixits que més gent pot donar, malgrat l´edat o malalties com el càncer, que en d'altres clasos exclouen com a donant. «la còrnia és la gran oportunitat de ser solidaris, perquè és una de les donacions més senzilles», afirma el director de banc de Teixits de Catalunya, esteve Trias.

La tasca del banc de Teixits es concentra en els malalts que han mort en un entorn hospitalari i es complementa amb la que fa el banc d'ulls de la Fundació barraquer, el més antic de l'estat. Trias recorda que aquesta entitat es dedica sobretot a les donacions de pacients que moren fora d'un hospital, a més de fer una important tasca de difusió de la donació. en la donació de teixit ocular s'hi impliquen les famílies, que són dipositàries de la voluntat del difunt que es pot convertir en donant. un cop aconseguida l´autorització, l´equip extractor del banc de sang i Teixits s´encarrega d´obtenir el teixit.

De la donació al trasplantament Aquest es diposita en un líquid de preservació perquè no degeneri i se sotmet a una avaluació per garantir- ne la transparència i que totes les capes estiguin perfectes. s'examina a través d'una làmpada de fenedura; a vista de microscopi es revisa la densitat de les cèl·lules que garanteixen l'agudesa visual i es fan cultius per comprovar que el teixit no està contaminat. superada l'avaluació, si la còrnia és apta per al trasplantament es passa a conservar-la. Trias explica que una còrnia fresca es pot preservar durant una setmana, però en cas que es necessiti més temps per trobar el receptor adient o validar les dades del donant -per exemple, si s'ha d'esperar a l'autòpsia- s'opta per la conservació en calent.

S'introdueix en un mitjà de cultiu que la preserva a una temperatura similar a la corpòria. Aquest entorn enriquit que la manté a uns 37 graus, diu Trias, fa que la còrnia pugui aguantar fins a uns 28 dies abans de ser trasplantada. Pel que fa al trasplantament, es busca una correspondència entre el donant i el receptor que està en llista d'espera. entre els criteris que es tenen en compte hi ha l'edat del pacient i la qualitat de les còrnies a trasplantar. «A mesura que la gent viu més anys i els vol viure bé, augmenten les indicacions per al trasplantament », explica Trias. els casos en què és necessari un trasplantament es concreten en tres grans grups que coincideixen en els problemes de visió relacionats amb la transparència de l'ull.

En el cas dels més joves, la indicació principal del trasplantament són les malalties congènites com, per exemple, els pacients que pateixen ectàsies com la degeneració marginal pelúcida o queratocon, és a dir, deformacions de les còrnies, que són més primes del que és habitual i consequ?entment, es deformen. També hi ha indicacions degeneratives, relacionades amb l'edat del pacient o les derivades de la manipulació de les còrnies, com la cirurgia de cataractes. la tercera indicació són les cicatrius provocades per traumatismes o infeccions com l´herpes i els bacteris.