De ben segur que molts de vosaltres us heu preguntat més d´una vegada quina és la millor edat per portar els vostres nens i nenes a fer-se un reconeixement oftalmològic i optomètric. La finalitat d´aquest article és aclarir aquest interrogant.

Nombrosos estudis científics posen de manifest que moltes afeccions oculars i visuals que poden repercutir negativament en els sistemes visuals dels nens tenen l´inici molt aviat a la seva vida. Aquests tipus d´afeccions inclouen tant anomalies congènites, com les cataractes (opacificació del cristal·lí), el coloboma (malformació de l´iris) o la ptosi palpebral (descens permanent de la parpella), com també l´ambliopia (ull gandul), l´estrabisme (ull desviat) o un defecte refractiu (miopia, astigmatisme o hipermetropia).

A més a més, es pot donar el cas que hi hagi alguna disfunció en els moviments que fan els ulls a l´hora de fixar la mirada, o en el moment d´enfocar els objectes, en la coordinació entre ells, o bé en el processament de la informació visual.

Per a les persones que envolten el nen dia a dia és difícil la detecció d´aquestes afeccions, ja que la majoria de problemes visuals no «es veuen», ni són tan evidents com altres dificultats. Per exemple, si tenim un nen amb dificultats auditives, qualsevol adult del seu entorn podrà detectar que no hi sent bé i derivar-lo al professional adequat.

Algunes disfuncions visuals sí que es poden detectar ràpid, per exemple: si un nen s´acosta molt a la televisió, podem pensar que té miopia i que necessita acostar-s´hi per veure-la millor; no obstant això, hi ha molts altres problemes que no s´associen amb símptomes concrets.

A partir d´un reconeixement visual primerenc és possible prevenir aquestes alteracions, de manera que es recomana fer-lo als 6 mesos d´edat. Fins i tot si no hi ha cap disfunció, serà adequat per confirmar que el nen o nena està bé en termes de visió.

Això és perquè en aquesta edat el nadó comença a desplaçar-se, gatejar i explorar el món que l´envolta, de manera que la visió ha d´estar funcionant adequadament perquè guiarà el seu sistema motor i, com a conseqüència, el seu desenvolupament cognitiu.

Així doncs, la visió representa un pilar bàsic en l´aprenentatge dels nens en molts àmbits (quan són a l´escola, jugant al parc, nedant a la piscina, a casa amb la família, i una infinitat d´activitats més), ja que la major part de la informació que arriba al cervell entra a través del sistema visual, de forma que determinarà en un percentatge molt important el seu desenvolupament correcte, així com les seves relacions socials, la seva autoestima, la personalitat i el seu caràcter.

Com a síntesi, podem dir que és molt important començar a tenir cura dels ulls dels vostres fills a una edat primerenca, considerar-los com a òrgans de vital importància per al seu desenvolupament, i tenir present que, si bé hi ha alguns detalls que us poden fer pensar que hi pot haver un problema, la majoria acostumen a passar desapercebuts.

La visió és un dels principals mitjans d´exploració.