Una gironina recull més de 235.000 firmes contra webs d'anorèxia

En una petició de Change.org relata l'experiència de la seva filla i demana la prohibició d'aquests continguts a la xarxa

18.02.2015 | 07:19
Pàgina web contra la prohibició de les pàgines pro-anorèxia

Una mare gironina ha recollit més de 235.000 firmes a la plataforma Change.org per demanar la prohibició de les pàgines que fan apologia de l'anorèxia i la bulímia a internet. Es diu Lidia Amella i des de fa deu mesos impulsa aquesta petició per a exigir als Ministeris de Justícia i Sanitat que modifiquin el codi penal per garantir que es persegueixin i bloquegin les pàgines pro-anorèxia i pro-bulímia.

En la seva petició, Amella afirma que no sabia que existien aquest tipus de continguts a la xarxa fins que la seva filla adolescent li va confessar que n'havia visitat alguna i relata l´experiència de l´adolescent, que des de fa un any lluita contra els trastorns alimentaris. Explica que la noia va estar internada en una unitat de recuperació psiquiàtrica durant 51 dies –21 dels quals aïllada– i que ara està internada en un centre especialitzat en transtorns alimentaris i de conducta.

A través d´aquesta carta dirigida als responsables de Justícia i Sanitat, la gironina recorda que la majoria de persones que consulten els webs anomenats col·loquialment pro-ana i pro-mia són noies menors, «en una edat difícil, que troben en aquestes pàgines tot tipus de consells i suports per perdre pes fins a nivells que afecten greument la seva salut i fins i tot la seva vida».

A la petició explica també que és conscient que és difícil retirar de la xarxa totes aquestes pàgines, però que «el Govern pot sens dubte fer un esforç més gran per tancar-les o bloquejar-ne els continguts» i posa com a exemple la diferència de criteri a l´hora de perseguir els portals de descàrrega de material audiovisual respecte a aquestes pàgines perilloses per a la salut.

La demanda de regulació de les pàgines pro-anorèxia i pro-bulímia ve de lluny, i fa temps que famílies i associacions demanen que el codi penal espanyol s´equipari al d´altres països europeus com França o Alemanya, on es sancionen els allotjadors i ­proveïdors de continguts que no garanteixen la protecció dels menors.

La directora de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia, Marta Voltas, explica que «hi ha molts estudis d´àmbit europeu que apunten que la navegació per aquest tipus de pàgines pot desembocar en l'adopció de conductes de risc», explica, i afegeix que «són incitadores i perjudicials per la salut». Són pàgines considerades com un factor de risc per desenvolupar trastorns de la conducta alimentària i on l´anorèxia o la bulímia no es presenten com a malalties mentals, sinó com estils de vida.

Regulació estancada
El 2011, la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat una proposició no de llei impulsada per CiU que instava el govern a abordar la lluita contra els trastorns alimentaris, fent especial incidència en la propagació de missatges incitadors a través d´internet. Aquest tràmit parlamentari, però, no ha tingut efectes sobre el codi penal, explica la directora del´Associació Contra l´Anorèxia i la Bulímia i actualment hi ha un buit legal al respecte. «Cal molt debat social per desencallar aquest tema», conclou Voltas.

Protocol per denunciar
L´Associació Contra l´Anorèxia i la Bulímia convida tothom que conegui l´existència de webs que facin apologia dels trastorns de la conducta alimentària a denunciar-los. A Catalunya, diu Marta Voltas, hi ha un protocol establert en col·laboració amb els Mossos d´Esquadra i la Fiscalia de Menors per perseguir aquestes pàgines que, malgrat ser nocives, no són il·legals perquè no hi ha una llei concreta que reguli específicament aquests continguts.

Tot i l´existència d´aquest buit legal, explica Voltas, els webs pro bulímia i pro anorèxia es poden denunciar en molts casos, ja que qualsevol contingut públic que inciti els menors d´edat a lesionar-se o dur a terme comportaments nocius es considera constitutiu de delicte.

El primer pas d´aquest protocol és identificar aquest tipus de continguts i demanar al servidor o proveïdor que retiri el web. Si al cap de trenta dies no ho ha fet, s´informa els Mossos d´Esquadra del cas i són ells qui ho denuncien. Si passats 10 dies de la denúncia de Mossos el contingut no ha estat retirat de la xarxa, el cas passa a mans de la Fiscalia de Menors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema