Ritmes sexuals diferents

Per començar, en les relacions sexuals no hi ha una freqüència normal, ni correcta. Això depèn únicament i exclusiva de cada parella. Una funcionarà bé tenint relacions tres vegades al dia, i una altra una vegada al mes. Si als dos membres de la parella els sembla bé, està bé.

El desig sexual depèn de molts factors i va canviant. Depèn de com estem de salut, dels nivells hormonals, de la comunicació amb la parella, de l'estat d'ànim i de mil coses més. Per tant, que el desig oscil·li és normal. Per tant, que a vegades no encaixi amb el de la parella, també és normal. Només hem de trobar la manera de portar-ho bé.

Quan un dels dos membres de la parella diu «només ho fem quan ell/a vol», s'equivoca. En realitat només ho fan quan coincideixen tots dos. Quan un té el desig més alt que l'altre, ha d'entendre que tindran relacions sexuals quan ell tingui desig -que el sol tenir- i l'altre també -cosa que no passa sovint-. D'aquí neix la sensació, errònia, de fer-ho només quan l'altre vol. És important tenir clar que les relacions sexuals es produeixen quan en tenen ganes tots dos.

El membre de la parella que en té més ganes es pot sentir abandonat, poc atractiu, poc desitjat, poc estimat. Això és important. El membre de la parella que en té menys ganes es pot sentir incomprès, pressionat, obligat, utilitzat. Això també és important. Intentar comprendre com se sent l'altre pot marcar una diferència, pot fer que les coses es comencin a solucionar. Què més podem fer?

Primer de tot, parlar, parlar i parlar. Explicar com ens sentim perquè l'altre ens comprengui. A vegades hi ha coses que per nosaltres són obvies però que l'altre, perquè és una altra persona i té les seves coses al cap, no veu. Dir-ho tot. «Em sento pressionat», per exemple. Poder dir això, sense fer mal, i que l'altre ho pugui escoltar, comença a fer un canvi. (Ostres, se sent pressionat? I jo aquí sentint-me com una princesa abandonada. Em sap greu que se senti pressionat.)

Acceptar que tenim aquests ritmes diferents, sense culpabilitzar ningú. D'acord, jo en tinc més ganes que ell/a. Això és així, és una realitat i no passa res. D'acord, en aquest moment tenim ritmes sexuals diferents. (Acceptar això com a cosa que passa i que és neutra, sense que sigui culpa de ningú, també marca una diferència).

Intentar adaptar-se i no forçar res. El que en té més ganes, per exemple, pot fer servir la masturbació per regular-se una mica. Per altra banda, també, pot intentar provocar el desig de la seva parella, però mai des del retret. No ha de forçar ni fer sentir malament l'altre, de cap manera, però pot intentar despertar-li el desig. Intentar entendre com funciona, què li agrada, com el/la pot seduir... sense retrets. L'altre, el que en té menys ganes, no ha de tenir relacions si no li ve de gust. El sexe no s'ha de convertir mai en una tasca. Però ha de deixar de tancar-se en banda. Deixar-se seduir, relaxar-se. Pot passar que si ens sentim obligats a tenir relacions sexuals, a la més mínima insinuació ens tanquem hermèticament. Perquè això no passi hi ha d'haver una cosa molt clara, que s'ha de posar a sobre la taula: no tots els acostaments sexuals han d'acabar amb una relació amb penetració. Hem de ser més flexibles. El que en té poques ganes, si l'altre el comença a tocar, o l'abraça, o li fa un petó, pot tallar-ho immediatament per la por que l'altre s'animi sense que a ell li vingui de gust. Si entenem les relacions d'una manera més flexible podem jugar -vinc i et faig un petó i et toco una mica però ja no en tinc més ganes i em retiro-, fins allà on vulguem, perquè el nostre desig se senti lliure i pugui anar veient fins on vol arribar.

Us animo a intentar recuperar -si és que l'heu perduda- una sexualitat espontània, honesta. sense retrets i sense obligacions, com els nens petits, amb amor cap a vosaltres i cap a la vostra parella. Començant a poc a poc i fins allà on cadascú vulgui arribar, les vegades que hi vulgui arribar. Bona setmana i relax&love.