La majoria dels pares solen pensar "erròniament" que si el seu bebè té excés de saliva, rebutja el menjar, està irritable, dorm malament i es porta la mà i altres objectes a la boca és perquè li estan sortint les dents.

No obstant això, la neonatòloga i cap del servei d'urgències pediàtriques de l'Hospital La Milagrosa de Madrid, Paloma Nacher, ha avisat que aquests símptomes no tenen per què ser indicatius de la dentició i ha informat que els senyals que més delaten que s'estan formant les dents és la inflamació, sensibilitat i enrogiment de les genives.

"Bavejar, la irritabilitat, la falta de gana, la febre, la diarrea o les infeccions respiratòries no són una conseqüència directa de l'aparició de les dents, sinó que podrien donar-se algun cas, de forma lleu i per poc temps coincidint amb el moment de la dentició", ha assegurat.

De fet, es calcula que pot haver-hi el 35% de bebès que no experimenten cap símptoma amb l'aparició de les dents de llet. Per això, i amb l'objectiu de tranquil·litzar als pares, l'experta ha desvetllat els 10 falsos mites més comuns que es produeixen sobre aquest assumpte:

1.- Bavejar: l'increment de la saliva pot deure's al fet que les glàndules han accelerat el seu funcionament per a la ingesta d'aliments diferents a la llet.

2.- Mocs: la presència de mocs no s'ha d'atribuir a la sortida de les dents. Cal consultar el pediatre si aquests duren diversos dies i, més encara, si van acompanyats de febre.

3.- Febre: l'aparició de les dents no ha de per què causar febre, encara que pot incrementar una mica la temperatura corporal per la inflamació de les genives. Pot ser que el seu sistema immunitari estigui una mica més afeblit i, per això, agafi alguna malaltia que generi la pujada de la febre.

4.- Diarrea: igual que amb la febre, se sol pensar que la dentició provoca colitis o deposicions més toves o constants, però això no és així. Si això succeeix, cal consultar al metge per veure què ha desencadenat la diarrea, com pot ser una gastroenteritis o una reacció al·lèrgica.

ELS BEBÈS NO PERDEN LES GANES DE MENJAR

5.- Inapetència: els menuts no perden les ganes de menjar, sinó que les molèsties a les genives els fan menjar menys o que els costi més ingerir els aliments.

6.- Ús de medicaments: es desaconsella l'ús de fàrmacs per adormir les genives, ja que la única cosa que fan és endurir-les i retardar la seva aparició. En el seu lloc es recomana l'ús d'un anell o cèrcol per mossegar.

7.- Cèrcols per mossegar : encara que el fred pot alleujar la sensibilitat i la inflamació de les genives, no s'aconsella introduir els estris per mossegar al congelador, ja que podrien provocar cremades en la mucosa de la boca. Sí que es poden introduir, però, en la nevera perquè estiguin freds.

8.- Neteja: la higiene bucal dels nens ha de començar a realitzar-se amb raspall quan el petit tingui almenys vuit dents. Fins llavors, se li pot donar aigua després de dinar perquè arrossegui les restes de menjar que puguin quedar en les dents o fregar-los amb una gasa humitejada amb aigua.

9.- Edat de la dentició: la sortida de les dents depèn del moment en el qual els van sortir als pares. Encara que sol ser entre els sis i vuit mesos i la mitjana és que als 30 mesos el nen ja tingui els 20 dents de llet, aquests ritmes poden variar molt entre els petits. Convé consultar al pediatre quan el nen a partir dels 18 mesos no té cap dent perquè valori la situació.

10.- Ordre de sortida de les dents: encara que hi ha un patró més o menys comú per a l'aparició de les dents de llet, aquest pot variar molt entre nens. Així que els pares dels menuts que no segueixin aquests esquemes a la lletra, no han de pensar que els nens tenen algun tipus de problema o que ho vagin a desenvolupar de majors, amb les dents definitives.