Aquests dies que s´han destapat tants casos d´abusos sexuals, se´n parla a tots els mitjans. Lamentablement no és un tema d´actualitat ni res de nou i val la pena tenir en compte unes quantes coses bàsiques que hauríem de recordar sempre. Què podem fer, cadascú de nosaltres, des de casa?
En primer lloc, és bàsica la prevenció amb els nostres fills. Si hi tenim una bona relació, si ens tenen confiança, serà més fàcil. Treballar per tenir aquesta relació d´afecte i confiança és una bona idea sempre, possibles abusos a part.
Tots els nens i totes les nenes haurien de tenir molt clar que no estan obligats a tenir cap tipus de contacte físic amb cap adult ni amb ningú i que l´adult els ha de respectar sempre. Hem d´aconseguir que entenguin molt clarament que si algú els fa alguna cosa que els molesta ells han de dir que NO (en majúscules) i ens ho han d´explicar immediatament. Se´ls ha d´explicar molt clarament que hi ha parts del seu cos que són íntimes i que no ha de tocar ningú, només el metge i la persona que els hagi de banyar (per exemple).
Els podem fer saber que ells sí que es poden tocar, que entenguin que totes les parts del seu cos són bones (és important que es puguin relacionar amb els seus genitals amb naturalitat), però sempre en privat, mai al davant de ningú. Els podem explicar que hi ha carícies que ens agraden i que són bones i carícies que ens fan sentir malament, que són «rares» (en paraules dels més petits) i que aquestes no són bones.
Se´ls ha d´explicar, també, que hi ha secrets bons i secrets dolents. Entendran perfectament que si un secret els incomoda és un secret dolent i que s´ha d´explicar als pares. Com que és molt complicat explicar exactament què és tot el que es pot fer i tot el que no es pot fer sense deixar-se res, és important remarcar que allò que no ens fa sentir bé no és bo i s´ha de dir als pares.
Per altra banda, també és important fer tot això sense posar-hi cap càrrega tràgica ni dramàtica perquè el nen s´espantarà i no entendrà res. Només estem fent prevenció, probablement mai ningú no intentarà abusar del nostre fill, simplement ens curem amb salut per si passés. Són una mena de normes generals per anar pel món que hem de transmetre amb tranquil·litat.
Val la pena estar alerta si tot de cop veiem que es comença a comportar d´una manera molt estranya (però que sigui realment estranya, no ens hem d´obsessionar), per exemple, si ja no es feia pipí al llit i se´n torna a fer o si té molts malsons i està molt trist i molt diferent de com era. Si sap coses sobre la sexualitat que no hauria de saber per la seva edat o es comença a tocar molt, si no es vol canviar de roba al davant de ningú... tot això ens ha de fer sospitar. Ens ho hem d´agafar seriosament i intentar esbrinar què passa, però sempre sense deixar-nos endur pel pànic perquè els nens poden estar estranys per moltes causes diferents.
Pel que fa als adolescents, han de tenir molt clar que són lliures de viure la sexualitat com vulguin i que quan una cosa no els agrada han de dir que NO (també en majúscules). Que fins i tot si estan en parella només han de fer les coses que els vinguin de gust.
Però què passa si els abusos ja els hem patit? Quan una persona ha patit abusos i sent que no ho ha superat, fer una teràpia és una molt bona idea. Els abusos patits ja no els podem eliminar, és clar. Però sí que és possible passar pàgina.
Moltes persones que han patit abusos conviuen amb conseqüències d´aquesta situació: una sexualitat que oscil·la entre la promiscuïtat i el rebuig a les relacions sexuals; dificultats per sentir plaer en les relacions; desconfiança cap al sexe contrari... i a vegades és possible tornar a caure en relacions abusives, com si d´alguna manera haguessin après que només són dignes d´aquest tipus de relacions i s´entra en un cercle viciós.
Els abusos no els podem esborrar, no. Però sí que és important que les persones que han patit abusos sàpiguen que poden tornar a viure unes relacions satisfactòries, de qualitat, que no els facin mal.
Molts ànims.
