Aquesta setmana l'article de sexualitat va dedicat als adolescents i a les persones joves que estan preocupades per la pèrdua de la virginitat. Som-hi.
Per començar hem de diferenciar la pèrdua de la virginitat del trencament de l'himen. La pèrdua de la virginitat significa tenir relacions sexuals per primera vegada, amb tot el que això comporta. Que l'himen es trenqui o no és una qüestió tècnica que no està tan lligada a la sexualitat com sembla. Una dona no deixa de ser verge quan el seu himen està trencat, com si fos un precinte de garantia. Una dona deixa de ser verge quan té relacions sexuals per primera vegada. Igual com un home deixa de ser verge quan té relacions sexuals per primer cop. I això val tant en relacions heterosexuals com homosexuals.
L'himen és una membrana situada a l'entrada de la vagina que té un forat perquè passi la sang menstrual. Aquest himen és diferent en cada dona: més gruixut, més prim, amb més forats, més sencer... Heu de tenir en compte que l'himen es pot trencar fins i tot fent esport. Amb un tampó normalment no es trenca, però a vegades pot passar. Amb la introducció dels dits a la vagina igual: normalment no es trenca, però hi ha una possibilitat que passi. També hi ha dones que tenen un himen tan elàstic que no es trenca amb la penetració. Per tant, és molt possible que una dona que no ha tingut mai relacions sexuals tingui l'himen trencat. És verge? És clar que sí.
Ho repeteixo perquè és molt important: homes i dones deixen de ser verges quan tenen relacions sexuals per primera vegada. L'himen no dóna aquesta informació, va per un altre camí. Que algú sigui verge o no només hauria de ser important per a un mateix. Tot i això, si algú vol saber si la seva parella ha tingut relacions sexuals, sigui home o sigui dona, l'única cosa que pot fer és preguntar-li. Ningú ho podrà descobrir mai a través d'un himen trencat o sencer.
D'acord, però si a mi l'himen no se m'ha trencat i no el tinc tan elàstic com perquè no se'm trenqui mai, em farà mal la penetració? El més probable és que no te'n faci. Normalment, quan a una noia la primera penetració li fa mal és perquè té por i està tensa. Per tant, anem a veure quines són les principals pors.
Les pors dels nois i de les noies van per camins diferents. No és el mateix penetrar que ser penetrada. Un noi pot tenir por de no fer-ho bé. La noia, en canvi, té por que la seva vagina sigui massa petita per acollir un penis en erecció i que li faci mal.
La vagina és un òrgan molt elàstic. Penseu que a través seu hi pot passar un nadó! Però perquè sigui elàstic hem d'estar relaxades. Quan una dona està tranquil·la, quan desitja la persona amb qui té la relació sexual, quan tots dos s'ho agafen amb calma i deixen que la lubricació faci el seu curs... aleshores la seva vagina podrà acollir un penis de qualsevol mida. A més a més l'himen és una membrana insensible i el seu trencament normalment no fa mal. També heu de saber que generalment surt molt poca sang, fins i tot a vegades gens.
I la por del noi? Als nois us diria que penseu que en aquesta primera relació sexual a la noia li és exactament igual si ho feu bé o no, la vostra habilitat sexual és l'última de les seves preocupacions. L'única cosa que necessita és que la tracteu molt bé, que l'ajudeu a no tenir tanta por, que la feu sentir molt tranquil·la i molt estimada i molt a gust. Penseu d'entrada que és molt difícil que una dona senti plaer sexual en les primeres penetracions. Si tot va bé li agradarà que us sentiu molt a prop, que esteu fent una cosa molt íntima, que esteu molt junts, que tot va bé. Si no espereu gaire res més us podreu relaxar en aquest sentit.
El consell principal per a tots dos és que ho feu quan us vingui de gust de veritat. Que busqueu un lloc i un moment molt tranquil. Que busqueu una postura ben còmoda. Que estigueu segurs d'estar amb la persona adequada. No perquè us hi hàgiu de casar: perquè és un moment molt important, que recordareu tota la vida, i estaria molt bé que el tinguéssiu amb algú que us agrada molt, que us fa sentir molt bé, que us fa estar molt a gust, que estimeu i que us estima. Calma, no us precipiteu, teniu temps. Feu-ho quan us vingui tan de gust que us marxin totes les pors. Feu-ho amb algú que quan us miri als ulls us faci sentir tranquils. I tot anirà bé.
