· SEXUALITAT I PARELLA

La comunicació II (o com empassar-nos l'orgull)

«Per poder escoltar ens hem de treure tota la merda que tenim al cap i deixar de banda les nostres misèries: la por, l'orgull, la indignació si és que estem molt enfadats»

10.03.2016 | 13:59

En un article de fa un mes en aquesta secció us vaig parlar de la importància de fer saber a la nostra parella allò que ens passa. Dèiem que si no som capaços de fer això ens convertim en aquelles parelles que acumulen ressentiment i que quan diuen «estimat, no hi ha llet», en realitat volen dir «no has anat a comprar llet i n'estic fins als collons d'anar-la a comprar sempre jo i si com a mínim estiguéssim bé doncs aniria a comprar la punyetera llet però és que això és una merda i...». Us en recordeu?

Explicar com estem, comunicar-nos, fer saber, és molt important. Si no en sabem, n'hem d'aprendre per poder tenir relacions que funcionin. Però avui us proposo fer un pas més: escoltar l'altre. Sembla una cosa molt evident i molt fàcil: «però si jo l'escolto sempre», direu. No n'estigueu tan segurs. Callar quan l'altre parla no sempre és el mateix que escoltar. Per poder escoltar ens hem de treure tota la merda que tenim al cap –tota– i deixar de banda les nostres misèries: la por, l'orgull, la indignació si és que estem molt enfadats. Si no podem apartar tot això per un moment no podrem escoltar mai l'altre de veritat. Només buscarem entre els seus arguments llocs on agafar-nos per defensar-nos, justificar-nos, continuar recriminant i continuar molt dolguts i molt enfadats.

La comunicació requereix generositat i empassar-se l'orgull. És silenciar el nostre discurs, no cal eliminar-lo, és clar, però l'hem de deixar un moment de banda per dedicar-nos només a escoltar. Si tenim a la punta de la llengua un «sí, però tu...» és que no ho estem fent bé. Calla i escolta. Escolta de veritat. Escolta amb tota la generositat de què siguis capaç. Potser la teva parella fa temps que et vol dir una cosa molt important. És la persona que has escollit. No vols saber què et vol dir? Deixa les teves preocupacions de banda i escolta amb el cor a la mà. Segurament el que et dirà et sorprendrà i pensaràs «com és possible que no ho hagi vist abans».

I segurament l'estimaràs més i et sentiràs menys enfadat i menys ressentit. També pot ser que la teva parella sigui una persona indesitjable i que quan hagis aconseguit escoltar-la t'adonis encara més que no és la persona que et convé. Perfecte! Et quedaràs molt tranquil i convençut perquè hauràs pogut veure la realitat clarament, sense filtres.

Deixar de mirar-nos el melic costa molt. Però us asseguro que val la pena. Aquest no poder escoltar és un fenomen típic de parella: moltes persones es van carregant amb els anys i al final només veuen greuges i estan tan enfadats que l'única cosa que volen es fer saber a la seva parella el mal que els fa o els ha fet. El que no veuen és que segurament a la seva parella li passa exactament el mateix. I estan cara a cara l'un contra l'altra dient-se fent-se retrets. I poden estar així fins a l'infinit perquè cap dels dos escolta l'altre. Deixar tot aquest dolor de banda per escoltar l'altre és molt difícil. El que decideix escoltar ha de ser molt generós. Però és un petit esforç que té recompenses immenses i immediates. Com si fessis un glop d'un xarop molt dolent per després sentir-te més bé de seguida.

Si ho heu vist clar, no espereu que l'altre faci un moviment i us escolti. És molt difícil. Fixeu-vos quant de temps heu tardat vosaltres a adonar-vos que no us esteu escoltant. Per què no comenceu vo­saltres? Us prometo que si us moveu, si us empasseu l'orgull i escolteu amb la mà al cor, us endureu una sorpresa. És pràcticament impossible que tot es quedi ­igual. L'altre també farà un moviment. Molts ànims i relax&love.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema