Aquests mals somnis es produeixen en la fase REM, en les primeres tres hores després d'haver agafat el son, el que explica la força de les imatges i la narració de la història. És comú que el nen es desperti sobresaltat, amb plors i molta por i que, quan acudim a la seva habitació sembli que només la nostra presència és l'ajuda que estava esperant.

Segons explica Aurora Gavino, catedràtica de Psicologia Clínica de la Universitat de Màlaga i autora del psicoLibro 'Las pesadillas. Mucho más que un cuento' (Col·lecció Psicocuentos, Piràmide 2015), els somnis són per als nens com una pel·lícula viscuda, en la qual no poden ser conscients que estan vivint una cosa que no és real i, per això, els genera ansietat, angoixa i malestar.

Els malsons estan relacionats amb esdeveniments que el nen ha viscut en primera o tercera persona o ha escoltat a la realitat i tenen a veure amb el conjunt dels seus dies. "Sigui real o imaginària la situació somiada, procedent de l'escola, la família o els amics, el nen l'ha elaborat d'aquesta manera", apunta Gavino.

No tots els nens tenen malsons, dependrà de com visquin i experimentin aquest tipus de somnis. Cap als dos o tres anys es presenten les pors evolutives, com la por a la foscor i les figures o objectes que formen ombres a la seva habitació. Aquest és un exemple que pot donar lloc a malsons.

Més tard, entre els tres i quatre anys, es presenten les pors als animals i cap als 5 o 6 anys la por a morir-se. "Les pors es converteixen així en malsons, no són patològiques, tots els nens passen per elles, l'important és que no s'instal·lin en la vida del nen", apunta Gavino.

La temàtica depèn de l'edat, la por a l'imaginari, monstres quan ja tenen aquest concepte pels dibuixos, pel·lícules i contes. Cap als quatre anys, com més petit és el nen, més indefinit és el son, perquè no ho pot expressar, són més intuïtius. Cap als 10 anys, el nen tem que es fiquin amb ell i, més tard, els malsons giren al voltant de les relacions socials.

Els malsons estan també relacionats amb la seva etapa evolutiva i el seu entorn com una cosa que han vist a la televisió i els ha impactat. "Ja als dos anys si estan veient la pel·lícula de 'Bambi', quan sona el tret del caçador, encara que no es veu que mor la mare del cervatell, es posen a plorar perquè són capaços de relacionar que ha passat alguna cosa dolenta", apunta la psicòloga.

Quant als malsons Gavino destaca que hem de calmar el petit i fer-li saber que no són realitats, sent conscients que no podem eliminar-los de la vida del nen. Cal dir-los 'a això se li diu malson i no és real', comenta l'autora.

Consells per no bloquejar-se

"Els malsons es troben dins d'una problemàtica quotidiana i senzilla que cal desdramatitzar perquè no es torni angoixant. No obstant això, sense voler, els pares l'aguditzen. Es tracta d'una cosa que té solució i utilitzem el medi del conte que permet una interacció divertida entre pares i fills", assenyala Gavino, que suggereix abordar de forma activa malsons, ajudant al nen a crear un conte a partir del seu contingut, de la mateixa manera que fan la mare i el fill del relat que acompanya la guia de pautes per als pares.

Per a Gavino, els pares han de donar l'oportunitat als nens que enfoquin el seu món en la direcció que els faci feliços i ajudar-los a emprar aquelles qualitats pròpies de la infància que es converteixen en veritables aliats, com imaginació, creativitat i espontaneïtat.

Aurora Gavino apunta alguns consells als pares que volen ajudar els seus fills a superar la seva por als malsons:

1. Establir pautes de son: en aquesta etapa puntual del nen, els pares han de ser molt curosos establint un horari en què tot estigui pautat (l'hora de menjar, de dutxar-se, d'anar a dormir...).

2. Crear un ambient agradable a l'habitació: posar una llum petita i eliminar qualsevol tipus d'objecte que pugui crear ombres que el nen, amb la seva imaginació, converteixi en monstres o objectes dels seus malsons.

3. Parlar amb el nen sobre com ha passat el dia: en aquests dies en què els malsons estan molt presents en la vida del nen, cal saber què veu a la televisió i posar cura en què no siguin programes que puguin crear-los pors.

4. Naturalitat al moment d'anar a dormir: "Si es presenta algun malson, no passa res, no et preocupis, perquè no és real", frases d'aquest tipus poden ajudar al nen, com també ho fa llegir un conte agradable.

5. Explicar en què consisteix un malson: cal dir-los que el que ha passat és que han tingut un malson, que no és real. També és convenient eliminar tensions de forma divertida, fent bromes i redirigint al nen a algun aspecte agradable.

6. Escriure un conte o fer un dibuix: si li proposem al nen dibuixar el que succeïa en el malson o escriure un conte, el podem ajudar a resoldre la situació i convertir en positiu el negatiu, perquè trobi la seva pròpia solució per superar el malson. L'autora assenyala que el temps compartit entre pares i fills sempre és el millor punt de partida.

Errors més comuns dels pares

La psicòloga recorda als pares no caure en els següents errors:

1. No cal buscar al monstre: "No cal buscar-lo, no pot estar perquè no existeix", apunta Gavino.

2. No espantar durant el dia: si fem servir la tàctica de dir-los que vindrà l'home del sac si es porten malament, és més probable que en els seus malsons aparegui una recreació molt personal de tal personatge.

3. La por a morir en els malsons: cal tenir en compte l'edat del nen i no donar massa explicacions que el petit no pugui assimilar.