Detectats brots de galteres en joves que no van ser ben vacunats entre 1994 i 1996

La malaltia no sol ser greu però es recomana als afectats i al seu entorn revisar les seves vacunes

16.05.2016 | 16:44
Salut recomana als afectats i al seu entorn revisar les seves vacunes

La Conselleria de Salut ha detectat alguns brots de galteres en joves que van ser vacunats de la malaltia entre el 1994 i el 1996 amb dosis no prou efectives. Així, al gener es van detectar casos en comarques de Girona, i últimament s'han detectat a l'Institut Químic de Sarrià, a Barcelona, a una escola de Sitges i al centre d'Esade de Sant Cugat del Vallès. La parotiditis, més coneguda com a galteres, provoca una inflamació molt característica de glàndules situades a cada galta. La malaltia sol ser benigna i no acostuma a causar problemes greus.
Les dosis d'aquells tres anys, incloses en la vacuna triple vírica, intentaven minimitzar els efectes secundaris, com dècimes de febre i un cert malestar, però les partides es van retirar quan es va constatar que eren menys efectives a l'hora de prevenir la malaltia. Els casos d'ara estarien vinculats a aquelles dosis defectuoses. L'efectivitat per la rubèola i el xarampió sí que és correcta.

El temps en què els malalts poden contagiar altres persones va des dels 3 dies abans que la malaltia es manifesti fins a 4 dies després d´aparèixer l´inflor de les galtes, encara que pot allargar-se fins a 9 dies. Des que una persona susceptible s'ha infectat fins que apareixen els primers símptomes de parotiditis poden passar entre 14 dies i 25 dies.

S´inicia amb un període amb símptomes inespecífics (mal de cap, pèrdua de gana, dolor abdominal, dolor muscular) seguit de l´aparició d´una inflor de les glàndules paròtides, acompanyada de febre. La febre desapareix als 3-4 dies mentre que la inflor de les galtes dura entre 7 i 10 dies. La malaltia es pot transmetre per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades.

Encara que generalment la malaltia no és greu, sí que a vegades poden aparèixer algunes complicacions com inflamació del testicle (orquitis) o de l'ovari (ooforitis) o també inflamació del pàncrees o encefalitis, per això és obligatori declarar-la. No hi ha tractament específic per a les galteres i l'únic que poden fer els malalts és prendre medicació per alleujar les molèsties que provoca. Per això, els experts recomanen als sospitosos de patir parotiditis que s'estiguin tancats a casa des del primer dia, per evitar que puguin contagiar més persones, i que es comuniqui al metge i als responsables d'escoles, equips esportius, esplais o altres grups on el malalt hagi estat.

Els afectats han de quedar-se a casa fins a cinc dies després dels primers símptomes, i per precaució s'haurà de fer revacunacions entre algunes persones que hi hagin estat en contacte. El Departament de Salut recomana que qui hagi estat en contacte amb algun malalt consulti el metge si s'ha de revacunar, sobretot si no està vacunada, si només té una dosi o si alguna d'aquestes va ser posada entre el 1994 i el 1996. La vacuna de les galteres no és 100% eficaç, però en els casos que, malgrat tot, s'agafen, l'afectació és més lleu per al pacient.

Al gener un brot va afectar almenys 18 persones de les comarques gironines. Els primers a emmalaltir van ser una colla d'amics d'entre 25 i 35 anys i la mare d'un dels joves. El CAP de Santa Coloma de Farners va notificar la infecció. Per frenar la propagació del virus, es van confinar els contagiats i van actualitzar la vacunació del seu entorn. Cap d'elles va patir complicacions.

La segona quinzena de desembre de 2011, centres d´atenció primària de les comarques de Girona van comunicar tres casos, posteriorment en van aparèixer més al llarg dels mesos de gener, febrer i març de 2012. El brot és encara actiu i en aquests moments es comptabilitzen 106 casos que han evolucionat favorablement. Les comarques on s´han donat més casos són Gironès, Baix Empordà i Selva, tot i que hi ha hagut casos també a d´altres comarques de la Regió Sanitària Girona.

A Catalunya, des de l´any 2001 fins al 2006, la freqüència de brots de parotiditis notificats va ser molt baixa, entre 0 i 3 brots l´any. L´any 2007, coincidint amb l´augment observat a d´altres països i d´altres comunitats autònomes de l´Estat, es va registrar un important augment en el nombre de brots declarats, que van arribar a un total de 34. A partir de llavors, el nombre de brots declarats anualment va disminuir, essent 12 l´any 2008, 2 l´any 2009, 4 l´any 2010 i 7 l´any 2011.

La prevenció es duu a terme amb la vacunació amb dues dosis de vacuna triple vírica (vacuna que conté components de virus del xarampió, la rubèola i la parotiditis) inclosa en el calendari de vacunació de Catalunya des de l´any 1988, que era administrada als 15 mesos i 11 anys, per passar al 1998 als 15 mesos i 4 anys , i al 2008 als 12 mesos i 4 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema