Una vegada explicades la gonocòccia i la sífilis als dos últims articles, avui continuem el cicle sobres les infeccions de transmissió sexual amb dues ITS causades, aquesta vegada, per paràsits: la sarna i les lladelles. De fet són les dues ITS per paràsits més comunes. Anem a veure-les amb detall.
El paràsit de la sarna és un àcar (molt petit, com un insecte) que es diu Sarcoptes scabiei. Tot i que està classificada com a infecció de transmissió sexual el contagi per altres vies també és possible. L'àcar de la sarna s'instal·la a la pell de la persona contagiada i allà hi viu i s'hi reprodueix. Pot afectar qualsevol part del cos: genitals, aixelles, entre els dits... i el símptoma principal és molta picor, sobretot a la nit. També podem tenir lesions a la pell (a les mans, entre els dits, als plecs articulars -canells i colzes-, a les aixelles, a l'arèola mamària i els homes, al penis). El contagi es dóna pel contacte de pell amb pell, no necessàriament sexual i fins i tot, tot i que és menys freqüent, es pot donar a través de la roba: tovalloles, roba de llit, etc.
La sarna es cura i el tractament és molt senzill, només cal aplicar-se una crema o una loció, això sí, després de la visita mèdica, perquè és el professional sanitari qui ha de fer el diagnòstic. Si hi ha infecció per sarna, a banda de seguir el tractament cal avisar les parelles sexuals i les persones amb qui hi hagi convivència. Les parelles sexuals també han de realitzar el tractament. A més a més, és convenient desinfectar la roba personal i llençols, tovalloles, etc. de casa per evitar tornar-se a infectar.
Les lladelles, o pediculosi púbica, són un tipus de poll que es diu Phthirus pubis, que fa uns dos mil·límetres i que s'enganxa normalment a l'arrel del pèl púbic. Més rarament es pot enganxar al pèl de les aixelles, de les celles o de la barba. Aquest poll, doncs, s'instal·la a l'arrel del pèl i s'alimenta de la sang del portador, i allà hi viu i s'hi reprodueix. Els símptomes són la pell irritada i una picor molt intensa als genitals. El contagi es dóna gairebé exclusivament per via sexual (no és necessària la penetració), tot i que també és possible a través de la roba contaminada.
La infecció es cura molt fàcilment fent un tractament amb una loció o un xampú. Com en el cas de la sarna, és el metge qui ha de fer el diagnòstic i el seguiment de la infecció. En cas d'infecció, cal avisar les parelles sexuals i evitar les relacions fins que la infecció hagi desaparegut.
Fixeu-vos que ni la sarna ni les lladelles no es poden prevenir amb preservatiu. Si la vostra parella sexual té picors als genitals o lesions i la pell de la zona irritada, absteniu-vos de tenir-hi relacions sexuals fins que no hagi anat al metge.
Anar al metge a explicar que tenim picor als genitals a moltes persones els fa molta vergonya. Però val la pena fer-ho! Els metges estan curats d'espants, saben perfectament que són infeccions freqüents i us receptaran un tractament sense fer judicis morals de cap tipus. Us prometo que quan hàgiu sortit de la consulta us hauran oblidat al cap de dos minuts. No deixeu de consultar res per vergonya, no val la pena, perquè hi ha coses tan fàcils de solucionar com posar-se una crema i ens podem estalviar molt de patiment.
