Meetic, eDarling, Parship o la catalana GentComTu; Badoo, Tinder, Grindr o Adoptauntio, la pàgina de contactes on diuen que manen les dones: segur que coneixeu alguna d'aquestes pàgines o aplicacions per buscar parella o contactes esporàdics per internet. Una manera com una altra. Però val la pena parlar-ne una mica perquè les persones que hi tenen poca experiència es poden endur sorpreses. Som-hi.
Per començar, la primera llei: que t'agradi en pantalla no vol dir de cap manera que t'agradi a la realitat. I no vull dir només que a vegades les fotos enganyen: vull dir que podem parlar durant hores -a vegades setmanes, mesos!- amb algú que ens resulta tremendament interessant i que, a l'hora de la veritat, encara que la imatge sigui fidel a la foto, no ens agradi gens. Com és possible? És possible perquè allò que ens agrada o ens desagrada d'una persona és molt poc objectivable i sol ser un tarannà, l'aire que té, la manera de mirar-nos o d'asseure's a la cadira. És clar que una foto i una conversa encara que sigui en xat ens donen molta informació. Però hem de tenir molt clar que hi ha una cosa, un «allò», molt difícil d'explicar, que ens pot atraure o repel·lir i que només captarem en directe. Segurament, a més a més, ho captarem al minut u. Per tant: el contacte en línia només ens servirà per fer-nos una idea general del personatge -m'agrada què fa, m'agrada com pensa, m'agrada la seva foto- però hem d'estar preparats per possibles repel·lències en directe, per poder-nos-en protegir. Hem de ser molt conscients que si sentim aquesta falta d'atracció ens sabrà molt de greu i ens farà molta vergonya haver jugat sexualment on-line, haver explicat coses massa íntimes i fins i tot haver donat massa informació personal. Ho hem de tenir sempre al cap mentre ens coneixem virtualment.
Regla número dos, i lligada amb el punt anterior: Per molt que ens agradi moltíssim, la primera vegada no hem de quedar mai per sopar. Mai, sota cap concepte! Per què? Perquè si no ens agrada -ja hem vist amb la primera llei que pot passar-, un sopar serà llarguíssim i terriblement incòmode i ens costarà sang, suor i llàgrimes arribar a les postres. La primera vegada amb un cafè ja n'hi ha prou. Si estem a gust, ja tindrem temps de sopar.
El punt número tres és el de la seguretat i el sentit comú: la primera vegada hem de quedar sempre en un lloc públic, explicar a algú on anem i amb qui hem quedat i pactar una trucada de seguretat. Ens hem d'assegurar de tenir bateria al mòbil. No hem de deixar que ens vingui a buscar a casa ni pujar al seu cotxe. Hem d'haver parlat per telèfon abans; una veu sempre ens donarà més informació que un escrit i si la intuïció ens diu que hi ha alguna cosa que no va no hi hem d'anar. Buscar aquesta persona al Google i a les xarxes socials també ens donarà informació molt valuosa. Si hi ha alguna cosa que ens fa mala espina o no ens sentim a gust... ens hem d'acomiadar amb qualsevol excusa i marxar; aquí el quedar malament és l'última cosa que ens hauria de preocupar. Hem de pensar que no hi ha raptadors assassins per les cantonades però no cal anar amb el lliri a la mà.
Punt número quatre: i si no tinc por ni em sento incòmode però no m'agrada la persona que tinc al davant i tinc ganes de marxar? Aleshores hem de ser cavallers i cavalleres i deixar com a mínim 20 minuts de cortesia per no fer sentir malament ningú. Ens acabem el cafè, expliquem amb elegància que ens sembla que no encaixem, demanem disculpes i marxem (i paguem els dos cafès, és clar).
La clau de l'èxit en les cites a cegues és no fer-se gaires il·lusions. Que dues persones estiguin a gust i se sentin atretes entre elles és un fet excepcional! Per tant, pensar que segurament no passarà i anar a la cita relaxats ens ajudarà molt. Hem de pensar que quedem amb una persona que mmm, potser ens podria agradar. Hem de ser realistes i entendre que de moment no hi ha res més que això. I si ens trobem i ens agradem... ens ha tocat la loteria. A disfrutar-ho!
