La parella ens fa de mirall

Començarem fent un exercici: us demano que apunteu en un paper allò que us fa més ràbia de la vostra parella. Allò que no podeu suportar. Allò que alguna vegada us ha fet plantejar la separació. Ara intenteu fer-ho una mica més general. M'explico: si heu apuntat, per exemple, «es gasta diners en instruments de música i no arribem a final de mes», poseu «gasta massa diners», i encara més, després poseu «no mira per l'economia familiar», i encara més, podeu posar, per exemple, «és egoista».

Sí? Heu d'intentar anar de l'anècdota a una cosa més general. Si teniu ganes de fer l'exercici, ara hauríeu de parar de llegir i fer-lo. Vinga, que us espero just en aquest punt. Ja sou aquí? Molt bé. Us adverteixo que és un exercici en el que no crec al cent per cent i amb els ulls tancats, però sí que és veritat que és força efectiu i que moltes vegades ens dóna pistes molt importants. Som-hi.

Ara el que demano és que agafeu això que heu apuntat -per exemple, «és egoista»- i que ho canvieu a primera persona i us ho dieu a vosaltres mateixos: «sóc egoista».

És possible que us hàgiu quedat sorpresos perquè en realitat aquesta frase diu molt de vosaltres, segurament més que de la vostra parella. Normalment, allò que més ens molesta de nosaltres, allò que no tenim superat, allò que ens fa estar malament... és el que veiem en la parella, amplificat.

Així, la nostra parella ens fa de mirall, igual com ens fan de mirall les altres persones però encara més perquè la tenim més a prop i hi tenim una relació molt íntima.

Però com funciona això? Per què ens fa de mirall? És molt fàcil: la nostra parella té múltiples facetes, múltiples maneres de fer, múltiples manies, múltiples de tot, som molt rics i molt complexos, immensament. I què passa, doncs que allò que veiem ressaltat és allò que té a veure amb nosaltres, que ens remou alguna cosa. La resta passa desapercebuda. No ho podem veure tot amb tanta intensitat! Hi veiem allò que és nostre.

Així, si la teva parella, per exemple, és molt lenta, si a tu no et passa res amb la lentitud gairebé ni t'hi fixaràs o serà una cosa anecdòtica i molt poc significativa. Si la seva lentitud et fa sortir de polleguera... és que a tu, a tu i només a tu, et passa alguna cosa amb la lentitud.

Si em permeteu que em posi una mica espiritual, a vegades ens sembla fins i tot que la nostra parella ha aparegut a la nostra vida per fer-nos adonar de coses nostres que no funcionen. Us ha passat? Doncs és pel fenomen mirall.

Es tracta només de ser-ne conscient per, en moments de lucidesa, ser capaços de veure que allò que no podem suportar en realitat potser és nostre. Com a mínim està bé pensar-hi una mica. Hi ha límits, és clar: si allò que no suportes de la teva parella és que et tracta molt malament, deixa't de miralls i separa't. Però si no perdem el sentit comú, és una tècnica efectiva i molt interessant.

Espero que us hagi agradat l'experiment!