La gestació subrogada ha irromput per sorpresa aquests dies en el debat polític i social sense que hi hagi un consens ni tan sols dins d'un mateix partit, i mentre n'hi ha que la rebutgen de pla, altres exigeixen una regulació urgent i uns tercers clamen per una reflexió en profunditat.

El que sí que sembla és que l'assumpte arribarà al Congrés, tal com ha promès el president de Ciutadans, Albert Rivera, que considera que és "de justícia" fer "el que fan bé a Estats Units i Canadà", on sí està regulat .

Una postura que xoca frontalment amb la del PSOE, que la rebutja, com la majoria de les associacions de dones, mentre que Podem advoca per un debat social profund davant les discrepàncies que suscita, igual que la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (Felgtb).

El debat va sorgir arran de que a finals de gener, José Luis García Martín, compromissari del PP de Sevilla al XVIII Congrés Nacional d'aquest partit que arrenca demà, presentés una esmena a la ponència social per a incloure un nou article per a la posada en marxa d'una llei de gestació subrogada a Espanya.

Naixia així una polèmica que no incloïa en principi aquesta ponència social, coordinada pel vicesecretari de Sectorial, Javier Maroto, i que arribarà dissabte viva i sense acord al conclave popular.

Els que li donen suport aposten per una fórmula que eviti en tot moment la contraprestació econòmica per a la gestant i estan convençuts que és una forma de promoure la natalitat en plena crisi demogràfica a Espanya.

Per contra, els opositors ho són del tot i repudien la gestació subrogada i qualsevol variant, sense terme mitjà.

Des del PSOE, la postura és comú i ja l'han fet pública dirigents com la secretària adjunta del grup parlamentari socialista al Congrés, Marisol Pérez, que pensa que la maternitat subrogada no és més que un eufemisme.

"Estem en una època d'eufemismes i ens agrada usar-los, com és el de la maternitat subrogada, quan en realitat el que vol dir és que algú ens faci un fill", ha subratllat recentment.

El mateix opinen diverses plataformes de la societat civil com "No som atuells", integrada per associacions com la Fundació Dones, que creuen que "el desig de ser pares-mares i l'exercici de la llibertat no implica cap dret a tenir fills".

Per aquest motiu, segons exposa en el seu manifest, siguin radicalment contràries a "la utilització dels ventres de les dones amb fins de gestació", al fet que siguin usades com "contenidores" o al fet que es comprin "les seves capacitats reproductives".

Mentrestant, a Podem, la portaveu d'Igualtat, Sofia Castañón, ha assegurat a Efe que la seva postura és la del "debat", que s'ha d'afrontar recollint l'opinió de la societat en el seu conjunt i dels moviments feministes, en els quals tampoc existeix una postura unànime.

Castañón considera que l'assumpte ha saltat a la palestra de manera precipitada quan és tan difícil de resoldre "de manera categòrica" ??per la seva complexitat, ja que es tracta, d'una banda, de "la lliure disposició del cos de les dones" i, de l'altra, d'una situació de "explotació per la desigualtat de gènere que existeix".

"Plantejar una acció institucional no mesura el termòmetre de la població, sinó que demostra que s'està legislant a cop d'unes ideologies molt determinades", critica.

Una cosa similar passa a la Felgtb, on les opinions antagòniques de les seves associacions l'ha portat a no estar "ni a favor ni en contra", sinó a defensar un debat "assossegat, profund" i "el més racional possible" per no ferir cap de les moltes sensibilitats implicades, segons ha dit a Efe el seu president, Jesús Generelo.

El que sí reclama és el dret dels nens nascuts per aquest procediment a no quedar en el "llimbs" i tenir una afiliació.

L'assumpte ha arribat fins i tot a l'Església, de manera que el cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona Lluís Martínez Sistach ha manifestat que és una cosa "molt delicada" i que cal anar amb "molta cura" en tot el relatiu a la vida humana, insistint en el "importantíssim" que és el tema de la bioètica.