L'orina és molt important per al correcte funcionament del cos humà. Conté toxines que hem d'anar eliminant de l'organisme. Però, com sé que la meva orina té el volum i el color correcte? Quantes vegades hem orinar al dia? Quan he d'anar a l'especialista?

"Orinar és important perquè així l'organisme manté l'equilibri, tant dels líquids com de les substàncies que ja no s'han d'incorporar a la circulació de la sang", subratlla en una entrevista la nefròloga de l'Hospital Universitari Infanta Leonor, Patricia De Sequera .

En concret, l'experta assenyala que es tracta d'un líquid, transparent amb tons groguencs, que es produeix en els ronyons i s'elimina per l'aparell urinari. "Està compost fonamentalment per aigua i per substàncies dissoltes que han de ser eliminades per l'organisme. Aquestes substàncies són, principalment, la urea, la creatinina, i l'àcid úric procedents del metabolisme, i altres com les sals minerals (fosfat, potassi, sodi, per exemple) ", aclareix.

La també membre de la junta directiva de la Societat Espanyola de Nefrologia destaca que no hi ha una quantitat fixa d'orina diària que hagi de expulsar una persona, sinó que tot dependrà del balanç de líquids entre el que utilitza l'organisme, i de la quantitat d'aigua que es begui al dia.

"Si una persona beu molt, orinarà molt. Si està malalta, amb febre (per l'augment de la temperatura corporal), o vomita o té diarrea, farà menys pis perquè una gran quantitat d'aigua s'haurà perdut ja, per la pell, amb la suor, o pel vòmit o les deposicions. Així mateix, si una persona fa esport i sua, també disminuirà la quantitat d'orina sempre que no reposi aquests líquids. d'aquí la importància d'hidratar-se correctament davant d'aquestes situacions ", recalca la nefròloga.

Segons indica, el ronyó ha d'equilibrar la quantitat de líquid en l'organisme, i es considera normal una quantitat d'orina entre mig litre i uns 2 litres. "Per sobre o per sota d'aquestes quantitats, si no s'està malalt i s'ha ingerit una quantitat adequada de líquid, es considerarà l'estudi d'una possible patologia", afegeix.

El paper fonamental dels ronyons

Però, com es fabrica l'orina? La doctora De Sequera explica que són els ronyons els encarregats de fabricar-la, mentre que l'aparell urinari és el responsable d'eliminar-la del cos. En concret, cita que hi ha tres processos que tenen lloc al ronyó, gràcies a les nefrones, les unitats estructurals del mateix, formades per glomèrul i túbuls, i que són al voltant d'1 milió de nefrones per cada ronyó.

Els tres processos són: la filtració, la reabsorció, i la secreció.

- Filtració: la sang arriba al 'glomèrul', una zona de la nefrona en la qual es filtra la sang i on se separen les deixalles que es van a expulsar i les substàncies que segueixen sent útils per a l'organisme. Per explicar-ho fa un símil amb un colador que deixa passar les substàncies i l'aigua que no necessitem (el que serà l'orina), i per contra, reté a la part superior del colador allò que necessita l'organisme, com la sang i les proteïnes.

- Reabsorció: succeeix en els 'túbuls' de la nefrona; un cop filtrada l'orina, hi ha substàncies que passen de nou a la sang perquè segueixen sent molt útils a l'organisme.

- La secreció: passa amb aquelles substàncies que han estat prèviament filtrades i el cos va a eliminar, tot el que no es reabsorbeix passa a l'orina i s'expulsa.

Així, un cop fabricada, prossegueix la nefròloga, és l'aparell urinari el que s'encarrega d'eliminar-la. Per això, del ronyó, l'orina passa a la 'pelvis renal', i després al 'urèter', un tub molt llarg que comunica ronyó amb bufeta. Posteriorment, la bufeta guarda l'orina per a ser eliminada per un altre tub de tram final, anomenat 'uretra', més llarg en els homes perquè va pel penis, i més curt en les dones. La bufeta s'infla quan està plena i es desinfla quan està buida, igual que un globus quan s'omple o es buida d'aigua.

Quantes vegades cal orinar al dia?

En aquest context, la nefròloga de l'Hospital Infanta Leonor de Madrid ressalta que el nombre de vegades que ha de miccionar una persona depèn de com es trobi, de si té un bon estat de salut, de si realitza esport, o de quant beu. Reconeix un interval de normalitat entre un mínim de tres o quatre vegades al dia, i fins a un màxim de 7 o 8 vegades.

Sobre com assegurar-se que l'orina és sana, l'especialista sosté que aquesta ha de ser transparent i groguenca, d'una intensitat de color molt clara a més fosca o concentrada, en funció de la quantitat que s'orini. Aquí destaca que no ha de contenir restes de sang, ni sorra, ni ser molt pudent, ja que són situacions patològiques.

No obstant això, realitza l'excepció i assenyala que hi ha aliments que poden modificar-la, i no per això ser un símptoma que s'estigui malalt o que alguna cosa va malament. En concret, cita a la remolatxa, que pot tenyir el seu color i fer que el pis sigui més fosc, o per exemple als espàrrecs, que impregnen la seva olor a ella, sense això significar que alguna cosa va malament.

D'altra banda, la nefròloga adverteix que certes malalties del ronyó i de la via urinària manifesten símptomes en l'orina, tant en la coloració, com en el volum, així com en la freqüència, o en l'aparició de dificultats per orinar.

El dolor en la micció, les fuites d'orina, el quedar-se insatisfet i amb més ganes de fer pipí després d'orinar, o el fer-ho amb molta freqüència són situacions patològiques que haurien de ser consultades al metge d'atenció primària, adverteix igualment l'especialista.

Una altra de les excepcions que recorda la doctora és l'embaràs, una situació fisiològica diferent en la qual l'organisme s'adapta a tenir en la seva circulació normal, una altra més, la úter-placentària. Aquí, segons explica, el ronyó treballa al 130% ja des de l'inici de l'embaràs, a causa que augmenta el flux de sang que circula pel cos de l'embarassada. Així mateix, subratlla, la freqüència miccional canvia i és més gran a mesura que avança la gestació, ja que l'úter creix i comprimeix la bufeta.