Diana Antón es va cansar d'estar "enganxada al mòbil, esperant una trucada que no arribava". "Em desesperava, temia oblidar-me de tot el que havia estudiat a la carrera, al MIR", explica aquesta jove de Pontevedra, que va acabar de fer la residència de Familiar al maig de 2013. Era l'època dolenta. En plena crisi econòmica, les baixes que es cobrien eren escasses, i ella no és la de les que serveixen per estar a casa mirant la tele.

''El meu primer contracte va ser al juny de 2013 de dos dies, després vaig treballar els mesos d'estiu a Urgències i vaig encadenar fins al gener per una baixa a Urgències Pediàtrica. Després de fins al juny, vaig treballar quatre o cinc dia aïllats", exposa per justificar la seva decisió de fer les maletes i marxar a Suècia." Els meus companys que es van quedar ho passen pitjor que jo. Ara és molt pitjor. Els piquen, els maltracten. Hi ha més feina, però en quines condicions! ", Exposa Diana Antón, que va estudiar la carrera de Medicina a Santiago i va fer el MIR a Pontevedra.

"En la meva primera entrevista de treball a Suècia, ja em van contractar i em van oferir un contracte indefinit. No m'ho podia creure. Com que no tenia ni idea de suec, durant els sis primers mesos, em passava tres dies a la setmana aprenent l'idioma i dos dies al costat d'un metge veient com treballava. Guanyava 3.000 euros nets al mes. Ara treballo tres setmanes al mes, guanyo 6.500 euros nets al mes i veig deu pacients al dia".

Diana no té pensat tornar a Espanya. I podria perquè els dies treballats a Suècia puntuen en les oposicions igual que les dels seus companys de la Seguretat Social. "A Galícia, els metges de família som simples derivadors, a Suècia es valora la nostra feina. La Medicina de Família pot ser molt resolutiva. A Galícia als metges d'Atenció Primària no ens deixen fer gairebé res. Allà em sento doctora, a Espanya, no. Sentia que tenia les mans lligades o tallades", assevera.

"A Suècia, els metges de família estan molt ben considerats, se'ls considera la pedra angular del sistema sanitari, així que poden guanyar fins a 2.500 euros més que un cirurgià o un cardiòleg", afirma Diana Antón, que explica que ella demana electrocardiogrames, diagnostica càncers i demències, fa proves que a Espanya estan reservades per als hospitals ... "a Suècia em sento realitzada com a dictora. Ni boja em torno a Espanya. els meus companys veuen a pacients cada 8 minuts amb sort, jo tinc mitja hora per cada un, i per als casos més complicats, disposo de 45 minuts", assegura.

Què troba a faltar? "La vida social, però cada vegada menys, ja que he decidit treballar tres setmanes al mes i la quarta la passo a Pontevedra amb la meva família i els meus amics".

Diana desmunta tòpics. Suècia no és un país car, a excepció de la capital. Paga 300 euros al mes pel lloguer, 20 euros per la llum i 20 euros per internet. "El menjar és car, el cinema costa 15 euros i les canyes es disparen, ... però tot això ho deixo per quan estic a Pontevedra", explica.